“Ella està en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”
26.6.08
23.6.08
Més contradiccions...
Si fa uns dies en un post anterior comentava els meus dubtes sobre els resultats de les grans editorials pel que fa a l’èxit de ventes en relació a l’hàbit de lectura de la població, aquests dubtes creixen encara més quan el divendres 20 de juny es publicava a El País el següent titular: “Malos tiempos para libreros y distribuidores”.
No entenc res, si no llegim, els distribuïdors i llibreters tenen problemes per donar sortida als seus stocks... qui compra els llibres?
Entenc que les grans superfícies i cadenes de llibreries acaparen gran part de les ventes però, com pot ser que la situació d’uns sigui tan bona per uns, i em refereixo a les editorials, i els resultats tan espectaculars que presentaven fan uns dies, i tant dolenta per altres?
Continuo sense entendre res.
No entenc res, si no llegim, els distribuïdors i llibreters tenen problemes per donar sortida als seus stocks... qui compra els llibres?
Entenc que les grans superfícies i cadenes de llibreries acaparen gran part de les ventes però, com pot ser que la situació d’uns sigui tan bona per uns, i em refereixo a les editorials, i els resultats tan espectaculars que presentaven fan uns dies, i tant dolenta per altres?
Continuo sense entendre res.
18.6.08
Llibreries i grans superfícies
Es publica una columna el passat divendres al diari El País en el que s’entrevista a Joaquín Belinchón, responsable de les llibreries de Carrefour.
Voldria destacar el titular de la conversa "el best seller ha puesto de moda hablar de libros", de veritat? Aquest senyor pensa que és gràcies a aquests llibres que es parla de literatura?
En un post anterior ja es va parlar d’aquest tipus de llibres, de la seva consideració com a gènere i altres temes, però crec que és una mica exagerat arribar fins a l’extrem de les afirmacions del senyor Belinchón. Es innegable que són un element important per a la indústria editorial, que promouen la lectura i que fan que moltes persones s’apropin a la lectura i s’aficioni però crec que no són l’únic element sinó una part més.
D’altra banda, es curiosa la percepció de les "llibreries" d’aquest grup comercial en el que es parla d’una gran transformació i on els lectors "acuden a ver qué novedades descubre", ja, el que puc llegir entre línies és que puc trobar tots aquells best selers publicats en els últims mesos. No podem compara el fons d’un llibreria, la capacitat i formació dels llibreters amb aquesta gran superfície.
Què passarà amb aquests espais quan no es donin com factors com el d’enguany que ha coincidit amb la publicació d’obres molt populars com les de Ken Follet, Ruiz Zafón o Harry Potter i els seus beneficis no siguin tan estratosfèrics? Mai es podrà comparar el fons, la qualitat i el servei d’una bona llibreria.
12.6.08
"Precuela" de Harry Potter
Fa uns dies es J.K. Rowling va redactar un petit fragment, amb intencions benèfiques, de la sèrie Harry Potter i que es va subastar per una quantitat molt important: 33.000 euros.
Aquest petit apèndix tracta de la vida del pare de Hary, en James, i la seva relació amb en Sírius Black.. Un petit caramel que ens deixa l'autora.
Fonts: Bloghogwarts
9.6.08
Contradiccions...
Durant les últimes setmanes són moles els articles publicats a la premsa que destaquen la bona marxa dels grups editorials i de l’èxit de vendes durant el pasta 2007 i el primer semestre de 2008. El nombre de títols publicats és molt alt i cada any augmenta en uns quants milers.
Un fet similar succeeix amb la literatura infantil i juvenil (LIJ), l’èxit de ventes de moltes sèries, autores que es converteixen en icones, personatges que passen les barreres de la literatura... i en època de crisi (no, perdó, de desacceleració!)
El que a mi em té molt intrigat és que segons els informes de la Federació del Gremi d’Editors els índexs de lectura a casa nostra no són gaire espectaculars i els informes PISA remarquen que la capacitat de comprensió és baixa, i em pregunto: com s’ho fa la indústria editorial per aconseguir aquestes dades tan espectaculars?
Això vol dir que comprem els llibres però no ens els llegim? Que els que llegim ho fem tant i amb tanta passió que la indústria editorial pot mantenir aquest èxit de ventes? (a països com Finlàndia l’índex de lectura és del 90%, aquí del 57%) Com pot ser que els informes ens diguin que els joves no llegeixen i l’èxit de Laura Gallego, Cornelia Funke o J.K. Rowling sigui tan aclaparador?
També diuen des d’Alfaguara que els joves llegeixen i molt. I estic molt d’acord amb el comentari d Raúl González que diu que la base de la promoció de la lectura està a casa, a la família, una família lectora farà que el seu fill/a sigui lector/a, i que l’escola exerceix un paper bàsic. Trobo a faltar en aquest comentari a les biblioteques, però suposo que s’inclou.
Una altra dada a tenir en compte, el benefici de les grans llibreries és del 3,1% mentre que les petites perden un 1,8%. Com pot ser que es digui que les ventes s’estanquen? I a més que el negoci es consolida quan determinades llibreries tenen pèrdues? (Metro. 6.6.08)
Tampoc acabo d’entendre el debat sobre el llibre digital. Com pot ser que es posi en qüestió la supervivència d’aquest suport, actualment, amb l’èxit comercial que té? Us recomano la lectura de l’article de José Antonio Millán a Babelia (07.06.08)
Anirem veien amb el pas del temps com es soluciona tot això.
Un fet similar succeeix amb la literatura infantil i juvenil (LIJ), l’èxit de ventes de moltes sèries, autores que es converteixen en icones, personatges que passen les barreres de la literatura... i en època de crisi (no, perdó, de desacceleració!)
El que a mi em té molt intrigat és que segons els informes de la Federació del Gremi d’Editors els índexs de lectura a casa nostra no són gaire espectaculars i els informes PISA remarquen que la capacitat de comprensió és baixa, i em pregunto: com s’ho fa la indústria editorial per aconseguir aquestes dades tan espectaculars?
Això vol dir que comprem els llibres però no ens els llegim? Que els que llegim ho fem tant i amb tanta passió que la indústria editorial pot mantenir aquest èxit de ventes? (a països com Finlàndia l’índex de lectura és del 90%, aquí del 57%) Com pot ser que els informes ens diguin que els joves no llegeixen i l’èxit de Laura Gallego, Cornelia Funke o J.K. Rowling sigui tan aclaparador?
També diuen des d’Alfaguara que els joves llegeixen i molt. I estic molt d’acord amb el comentari d Raúl González que diu que la base de la promoció de la lectura està a casa, a la família, una família lectora farà que el seu fill/a sigui lector/a, i que l’escola exerceix un paper bàsic. Trobo a faltar en aquest comentari a les biblioteques, però suposo que s’inclou.
Una altra dada a tenir en compte, el benefici de les grans llibreries és del 3,1% mentre que les petites perden un 1,8%. Com pot ser que es digui que les ventes s’estanquen? I a més que el negoci es consolida quan determinades llibreries tenen pèrdues? (Metro. 6.6.08)
Tampoc acabo d’entendre el debat sobre el llibre digital. Com pot ser que es posi en qüestió la supervivència d’aquest suport, actualment, amb l’èxit comercial que té? Us recomano la lectura de l’article de José Antonio Millán a Babelia (07.06.08)
Anirem veien amb el pas del temps com es soluciona tot això.
2.6.08
Subscriure's a:
Missatges (Atom)