27.10.08

Les biblioteques escolars i la llei d’educació

El Document, publicació del COBDC, es fa ressò de les accions que el Col·legi està realitzant pel que fa a la descripció del paper de les biblioteques escolars dins de la llei.

Això no és nou. Des de la pròpia llei de biblioteques fins a la pròpia LOE s’esmenta quin és o hauria de ser el paper dins de l’àmbit acadèmic d’aquests equipaments però mai s’ha fet res per aconseguir que es compleixi amb la llei.

Els nous currículums parlen de fer servir i tractar la informació, de conèixer tècniques per a la selecció d’informació, de crear hàbits lectors i crear gust per la lectura, fins i tot d’una nova competència (un nou criteri d’avaluació) en tractament de la informació i una altra que és en l’ús de materials digitals, però com fer-ho si les biblioteques escolars estan completament abandonades?

Dins dels mateixos currículums s’estableixen objectius similars en altres àrees però amb una diferència, que tots aquests conceptes estan dotats de personal, infraestructures i materials. Com fer educació física si no es disposa d’un espai (més adequat o menys, però un espai) per fer les diferents activitats?

Al marge de la dotació material (espai i fons) no ens em d’oblidar del personal. Com podem pretendre aconseguir pujar determinats nivells, com ara la comprensió, l’hàbit de lectura... si no hi ha professionals al darrera que coordinin i gestionin aquests espais. Darrerament es parla de l’escola com un espai obert, on cada vegada més perfils professionals es troben, i es valora de manera molt positiva aquesta trobada ja que el treball de diferents professionals són un factor enriquidor, per què encara no està consolidada la figura del bibliotecari com un dels perfils que conviuen a l’escola?

No siguem hipòcrites! No es pot pretendre demanar que els nostres alumnes siguin "competents" informacionalment si no disposen de les eines necessàries per aconseguir-ho ni d’especialistes que els formin en aquest camp.

Una altra cosa que tampoc entenc és com no s’aprofita l’oportunitat de la redacció d’aquesta llei per consolidar projectes que la pròpia Generalitat ha engegat dins d’aquest àmbit com els puntedu? Si realment es creu en aquesta mena de projectes per què no es ratifiquen legislativament? I encara més, per què no s’estenen a la totalitat de centres de Catalunya amb una dotació econòmica i personal completa? Potser algú es pensa que no funcionaran? Com a mínim provem-ho!

Ja fa uns quants anys, que en aquest mateix bloc, insisteixo en la necessitat del reconeixement d’aquest equipament, de la importància dels bibliotecaris escolars, de la incidència que pot tenir en la vida del centre i en els alumnes.

Continuarem lluitant!

23.10.08

Si s'han de cremar llibres... fem-ho bé!

“¿Usted quema libros?
Siempre que puedo.
¿Pero libros importantes? Por ejemplo, ¿usted quemaría el Quijote?
De los primeros que quemé. De no ser importantes, ¿para qué quemarlos?
Tiene sentido. Lo tiene”

Manuel Vázquez Montalbán. Quinteto de Buenos Aires, Planeta, 1997

Font: Guia de lectura del Consorci de Biblioteques de Barcelona Llibres que cremen.

17.10.08

Una manera d'entendre la biblioteca

Buscant i mirant webs de biblioteques públiques he arribat a la de la biblioteca pública de Palafrugell. A la seva pàgina principal es pot llegir una citació de Josep Pla, veí de la població, que diu:
.
“La biblioteca no ha d’estar dominada per cap fanatisme ni cap intolerància. Jo sóc prou vell per saber on condueixen fatalment totes aquestes posicions manicomials. [...]La biblioteca ha de demostrar constantment que davant de l’accés al coneixement, tothom és igual i posseeix la mateixa dignitat”
.
Una declaració d'intencions que marca quina és o quina hauria de ser la manera de fer de les biblioteques públiques.

10.10.08

La fi de les petites llibreries?

Fa un temps vaig escriure un post sobre la importància de les biblioteques escolars. Llegia a Un que passava un altre comentari en aquesta línia: la importància del tracte personal, la intimitat de la llibreria...

Ara llegeixo que la intenció dels grans grups editorials és crear grans punts de venda a través de les grans superfícies comercials i l’ampliació de diferents cadenes de llibreries que estan molt vinculades a determinades editorials.

Vol dir que només trobarem un perfil de llibre determinat, amb unes característiques molt concretes... estil best-seller sense espai per altres tendències, gustos, interessos més minoritaris?

Una altre punt de reflexió és que les notícies al voltant de les vendes del sector editorial eren molt bones, no hi havia crisi, era l’únic sector que se’n salvava de la caiguda de ventes... i per què aquest interès en ampliar punts de venta i crear “supermercats culturals”?

Què pretenen crear? Vendre material a pes? Uniformitzar-nos encara més? Tancar les portes a les petites editorials que creen productes concrets dirigit a grups concrets?

Això em posa els pèls de punta! Convertirem el llibre en un producte més? Aniré a comprar carn, peix, fruita i de passada agafo un llibre... Alguns defensaran la posició de que és una bona manera d’apropar el llibre al gran públic, que democratitzarem l’accés a la cultura... potser hi ha d’altres maneres.

6.10.08

Mes d’octubre, mes de la biblioteca escolar

L’organització IASL ha establert que el mes d’octubre és el mes de la biblioteca escolar. Anteriorment, el dia 2 d’octubre, que corresponia a la data de naixement del famós escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebrava arreu del món el dia internacional de la biblioteca escolar.

Per tal de facilitar la celebració s’ha optat perquè cada centre, associació, país…pugui decidir quin és el dia més convenient per poder realitzar la celebració.
Així que... feliç mes de la biblioteca escolar!