28.12.08

L'art dels pop-up

Els pop-up o llibres desplegables són un d'aquells tipus de llibres que tots recordem de la nostra infantesa i que habitualment compartíem amb els pares i anàvem mirant fascinats a veure quina meravella apareixeria darrera d'aquella pàgina. En l'actualitat, l'oferta d'aquest tipus de material ha crescut moltíssim, així com la seva qualitat... un recurs més per "veure" i llegir... Us recomanem que veieu la secció del programa Página 2 dedicat a aquest tipus de materials: els llibres desplegables o pop-up


27.12.08

El libro negro de los colores

Una sorpresa... un llibre que ens desperta que ens fa veure la vida i el món d'una manera molt diferent.

Una obra de l'editorial Libros del Zorro Rojo que ha rebut premis de la Fira de Bolonya i excel·lents crítiques arreu del món.

I com a mostra...



24.12.08

Editorial Virus

Virus és una interessant editorial de la que us vull destacar una col·lecció (o una petita editorial dins d'una més gran) que és Takatuka. Virus va engegar la seva activitat el 1991 i està formada per només 5 persones.

Takatuka destaca per les seves il·lustracions, les seves històries originals... per ser un producte diferent que surt de les editorials tradicionals que treballen la LIJ.

Una recomanació d'aquesta editorial és L'enemic, una història per reflexionar amb unes il·lustracions senzilles però molt significatives.

20.12.08

Una ma de contes




A través del blog Jimbotó (felicitats des d'aquí pel vostre blog!) coneixem la web de la sèrie de TVC "Una ma de contes".

Una excel·lent web on podem veure i gaudir dels contes i de la seva original manera d'explicar-los: una història que es narra i es crea en paral·lel.

A mesura que avança la narració es van construint, com si fos per art de màgia, les imatges que acompanyen el text.

Destaquem de la web la seva presentació ja que podem triar el conte a través de diferents vies: personatges, títols, autor, localització geogràfica, il·lustradors, tècniques...

A més dels contes disposa aquesta web d'un bloc amb diferents materials "extra" com són el seu blog i un excepcional espai de tallers que permet "simulant" les tècniques emprades als contes crear les noves pròpies històries.

Un espai genial!!!!!!!!

14.12.08


El proper 25 i 26 de febrer de 2009 tindran lloc a Barcelona (Institut Nacional d'Educació Física) les 4es. Jornades de biblioteques escolars.

Un gran trobada de professional del món de les biblioteques escolars amb, segur, moltes coses interessants a dir i explicar.

Més informació aquí.

10.12.08

Tria bé i llegiràs


La llibreria Al·lots - Petit príncep a redactat una gua de lectura dirigida al públic juvenil en la que es fa una gran selecció de lectura dirigides a "engaxar" a aquest públic a la lectura, tradicionalment el més complicat d'apropar al món de la literatura.

Una excel·lent guia i un excel·lent recurs per a totes aquelles persones relacionades amb el món de la lectua, els joves o ambdues coses.

Felcitats!

Més sobre llibreries, llibres electrònics i biblioteques

Més sobre llibreries, llibres electrònics i biblioteques

Fa dies la premsa es feia ressò d’un debat que es va produir a l’Ateneu de Barcelona al voltant de la figura del llibre, les llibreries i el llibre digital.

En aquesta trobada un dels temes principals de discussió era la viabilitat de les llibreries en aquest nou futur on l’allargada (i virtual) ombra del llibre digital planeja per sobre del cap de tots.

El llibre digital, com a producte, crec que s’orientarà cap a la lectura acadèmica, entenent aquesta com la lectura de bibliografies temàtiques dins del món educatiu i que formen part dels temaris d’assignatures essent llibres de consulta de l’estil de manuals, llibres tècnics els que tindran més demanda que no pas aquells que abasten la lectura com activitat de lleure com poden ser novel•les, còmics i materials similars. Potser estic equivocat però el plaer de seure al sofà amb un llibre i passar, fullejar, olorar, tocar... un llibre no es pot substituir per cap gadget que ho pretengui substituir.

Crec que totes les llibreries que ofereixen un servei acurat, que orienten el lector, que no són només un espai d’exposició de llibre sinó que donen un plus de qualitat tenen el futur garantit.

El llibre no és un producte qualsevol com tampoc ho són, o no ho haurien de ser, els espais on els podem trobar. Totes aquelles llibreries que tenen una vocació de servei que va més enllà de l’atenció al client tenen un factor extra que fa que els clients repeteixin la visita.

La selecció del fons, la seva disposició, l’ambient són aspectes que converteixen les llibreries en un espai de passejada pel lector que busca, i d’altres vegades, és trobat pel llibre en una recerca que, en determinats moments, no saben del cert qui l’ha iniciat: el lector o el llibre?

Antonio Ramírez, director de la llibreria La Central, diu molt encertadament que “sobreviuran [les llibreries] que facin de la compra del llibre un plaer [...] posant-se al costat del lector, intentant veure el llibre amb els ulls d’aquest”.

15.11.08

Cuentos líquidos

El Laberinto de las Artes lanza al mercado editorial la nueva colección de relatos breves ilustrados "Cuentos Líquidos". De nuevo agua y literatura se reúnen en esta novedosa colección, que formará parte del catálogo oficial de publicaciones de Expo Zaragoza 2008, en la que relatos de escritores universales como Franz Kafka, Julio Cortazar o Cristina Peri Rossi son ilustrados por los premios nacionales Riki Blanco, Elisa Arguilé y Elena Odriozola.Bajo el título "Cuentos Líquidos" se plantea una colección de cuentos ilustrados orientados al público adulto, en la que el agua se presenta como elemento inspirador. El silencio de las Sirenas de Franz Kafka, Náufragos de Cristina Peri Rossi y Aplastamiento de las gotas de Julio Cortázar son los encargados de inaugurar esta apuesta literaria cuyo toque renovador corre a cargo de las personales ilustraciones de los premios nacionales de ilustración Riki Blanco (Cuentos Pulga, Como pez en el agua), Elisa Arguilé (Mi Familia, Hasta casi 1000 bichos) y Elena Odriozola (La princesa que bostezaba a todas horas, Un regalo del cielo).



Informació: de Laberintodelasartes

Il·lustradors: Riki Blanco

Susposo que tothom que està relacionat amb el món de la il·lustració infantil i juvenil el coneix.

Riki Blanco (Barcelona, 1978) és un dels meus il·lustradors preferits pel seu estil fresc, dinàmic... En els darrers anys ha estat guardonat amb nombrosos premis (2n. Premio Nacional de Ilustración, White ravens...)

Publica des de l'any 2000 i destaquen obres com: Cuentos pulga, La mansión misteriosa...

Tota la seva obra la podeu consultar en la seva magnífica web:
rikiblanco.net




14.11.08

Don’t worry, be happy biblioteques escolars! (II)

Continua el debat sobre les biblioteques escolars a la Comunitat de Madrid.

El Colegio Profesional de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid (COABDM) ha enviat una carta a la consellera d’educació de la comunitat de Madrid per esposar-li la seva oposició a la iniciativa de que siguin els mestre els que es facin càrrec de les biblioteques escolars.

En aquesta carta es defensa a través de diversos arguments els motius pels que (tot i que personalment crec que són molt evidents) els bibliotecaris haurien de ser (valga la redundancia) els responsables de les biblioteques escolars:

- Es defensa el perfil del bibliotecari com l’idoni pel càrrec de la mateixa manera, com ja s’ha dit en moltes ocasions, la tasca del gabinet psicopedagògic la desenvolupen psicòlegs i pedagogs, i no mestres que han fet cursos de psicologia i pedagogia.

“Excelentes titulados en magisterio que, a pesar de la gran voluntad e ilusión que sin duda intentarán poner en el empeño, no poseen, al no ser esta su formación ni su profesión, las habilidades y capacitaciones de los bibliotecarios profesionales, formados durante cinco años en estudios universitarios superiores específicos, y por tanto sin duda los mejor capacitados para aportar los criterios profesionales necesarios para conjugar por ejemplo la amortización de recursos con la obtención de la máxima calidad, llevar a cabo la implementación de tendencias, o en definitiva, lograr una calidad y una excelencia a la que los centros madrileños tienen derecho y a la que no tienen por qué renunciar por un simple error de base rectificable, partiendo de la lógica de que, al igual que la pedagoga del centro o la psicologa lo son específicamente, el bibliotecario escolar también puede y ha de serlo, dado que existe como profesional, y es un perfil diferente del docente.”

- Existeix una paradoxa pel que fa als requeriments professionals ja que no se sap per quin motiu no es necessita d’un perfil específic per accedir a aquesta feina.

“Hay que entender que no deja de ser una paradoja descorazonadora que mientras en la empresa privada, y salvo honrosas excepciones, el desconocimiento de nuestra profesión y la precariedad son el dia a día, también en la gran mayoría de las oposiciones a la administración, no se está exigiendo titulación específica para desempeñar nuestro trabajo.”

- Sembla que és tradició enviar aquella gent que potser no compleix amb un perfil professional concret a la biblioteca. Alguns van castigats, tot i que hi ha excepcions, la gent no té l’actitud adequada per desenvolupar aquesta feina.

“Así pues hoy, archivero, bibliotecario o documentalista, lo puede ser cualquier titulado, e incluso se envia, como vemos en los medios, a las bibliotecas a los funcionarios castigados, mientras nuestros estudiantes se preguntan logicamente para qué esforzarse estudiando cinco años y nuestras aulas se vacían dramaticamente.”


-
La importància de que siguin professionals els que desenvolupin el projecte està en la possibilitat d’oferir un servei amb el màxim de qualitat amb una coherència i solidesa per poder oferir un servei de qualitat. La definició que es fa del que hauria de ser una biblioteca és molt completa:

“La biblioteca escolar ha de ser la catalizadora del conocimiento en la escuela, como centro de pensamiento, de cultura y también de disfrute. Una biblioteca escolar es mucho más que catalogar correctamente una colección. Es también necesaria la dinamización del centro, el estudio de las necesidades específicas de sus distintos tipos de usuarios, es decir, no solo los alumnos, sino TODO el personal del centro, convirtirla también en un recurso diario fundamental para los profesores y el resto del personal, e incluso para padres y ex-alumnos.”

11.11.08

Don’t worry, be happy, biblioteques escolars!

Fa uns dies que circula per llistes de distribució una notícia informant de la nova política de la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid on a partir del 2009 les biblioteques seran gestionades per professors que rebran una formació específica en biblioteconomia i documentació a més d’un plus en el seu sou per la gestió de la biblioteca.

Una manera força barata de solucionar el tema de les biblioteques escolars: les obrim, donem una propina a les persones que ho portin i ho presentem com: “Tots els centres educatius de la Comunidad de Madrid disposen de biblioteca escolar”, política!

Els hi faig una proposta: facin un curset de primers auxilis a tot el professorat i creïn un servei mèdic al centre per quan algun dels alumnes es facin mal o no es trobin bé puguin anar a consultar al “metge”.

Però encara es pot humiliar més a un col·lectiu, el nostre els bibliotecaris, ja que aquest plus serà igual que els que reben les persones que, molt dignament, vigilen els alumnes al menjador. Evidentment, seguint la mateixa línia de pensament (?) creuen que una biblioteca escolar és un espai en el que s’obre un espai on tenir recollits els nens una estona perquè facin els deures... quina vergonya!

Per quin motiu els polítics són tan reticents a contractar personal qualificat per a desenvolupar un projecte? L’escola no ha de ser un punt de trobada de diferents perfils professionals? Els diferents punts de vista no són els que enriqueixen el funcionament d’aquests centres?

Una biblioteca escolar és (o pot arribar a ser quan se li donen els recursos humans i materials necessaris) un espai vital per a la vida d’un centre: punt de trobada, d’estudi, de treball individual i col·lectiu, d’autoformació, de reflexió, de debat, de descoberta...

Demanem que els nostres alumnes siguin capaços de dominar les TIC, de gestionar una quantitat immensa d’informació, que seleccionin, que sintetitzin... i no els hi oferim l’eina clau per poder desenvolupar aquestes competències? Perquè, no oblidem, una de les competències que marca la LOE que tots els alumnes han d’assolir durant l’etapa educativa és la competència en el tractament de la informació i competència digital (ALFIN + TIC).

Per què no llegeixen els estudis sobre la influència de la biblioteca escolar en el rendiment dels alumnes de països com Canadà, Austràlia o EE.UU? en aquests estudis es demostra, a través d’una comparació entre centres que disposen o no de biblioteques escolars, que els resultats acadèmics d’aquells alumnes que comptaven amb biblioteca al seu centre eren millors que aquells que no en tenien...

Si són resultats els que necessiten, demostrar quantitativament la necessitat de l’existència d’aquests espai per poder acreditar la seva “creació”, reconstrucció o adaptació a les noves necessitats els poden trobar en qualsevol moment. Ara bé, crec que no sempre ens hem de moure sota aquestes pautes ja que molts dels inputs i outputs que genera un equipament d’aquestes característiques són intangibles, conceptes difícilment quantificables però amb una influència directa en les persones, perquè no ens oblidem que a les escoles treballem amb persones.

4.11.08

Una gran frase...

“Había una biblioteca tan, tan, tan pobre, que sólo tenía libros buenos”
Augusto Monterroso

27.10.08

Les biblioteques escolars i la llei d’educació

El Document, publicació del COBDC, es fa ressò de les accions que el Col·legi està realitzant pel que fa a la descripció del paper de les biblioteques escolars dins de la llei.

Això no és nou. Des de la pròpia llei de biblioteques fins a la pròpia LOE s’esmenta quin és o hauria de ser el paper dins de l’àmbit acadèmic d’aquests equipaments però mai s’ha fet res per aconseguir que es compleixi amb la llei.

Els nous currículums parlen de fer servir i tractar la informació, de conèixer tècniques per a la selecció d’informació, de crear hàbits lectors i crear gust per la lectura, fins i tot d’una nova competència (un nou criteri d’avaluació) en tractament de la informació i una altra que és en l’ús de materials digitals, però com fer-ho si les biblioteques escolars estan completament abandonades?

Dins dels mateixos currículums s’estableixen objectius similars en altres àrees però amb una diferència, que tots aquests conceptes estan dotats de personal, infraestructures i materials. Com fer educació física si no es disposa d’un espai (més adequat o menys, però un espai) per fer les diferents activitats?

Al marge de la dotació material (espai i fons) no ens em d’oblidar del personal. Com podem pretendre aconseguir pujar determinats nivells, com ara la comprensió, l’hàbit de lectura... si no hi ha professionals al darrera que coordinin i gestionin aquests espais. Darrerament es parla de l’escola com un espai obert, on cada vegada més perfils professionals es troben, i es valora de manera molt positiva aquesta trobada ja que el treball de diferents professionals són un factor enriquidor, per què encara no està consolidada la figura del bibliotecari com un dels perfils que conviuen a l’escola?

No siguem hipòcrites! No es pot pretendre demanar que els nostres alumnes siguin "competents" informacionalment si no disposen de les eines necessàries per aconseguir-ho ni d’especialistes que els formin en aquest camp.

Una altra cosa que tampoc entenc és com no s’aprofita l’oportunitat de la redacció d’aquesta llei per consolidar projectes que la pròpia Generalitat ha engegat dins d’aquest àmbit com els puntedu? Si realment es creu en aquesta mena de projectes per què no es ratifiquen legislativament? I encara més, per què no s’estenen a la totalitat de centres de Catalunya amb una dotació econòmica i personal completa? Potser algú es pensa que no funcionaran? Com a mínim provem-ho!

Ja fa uns quants anys, que en aquest mateix bloc, insisteixo en la necessitat del reconeixement d’aquest equipament, de la importància dels bibliotecaris escolars, de la incidència que pot tenir en la vida del centre i en els alumnes.

Continuarem lluitant!

23.10.08

Si s'han de cremar llibres... fem-ho bé!

“¿Usted quema libros?
Siempre que puedo.
¿Pero libros importantes? Por ejemplo, ¿usted quemaría el Quijote?
De los primeros que quemé. De no ser importantes, ¿para qué quemarlos?
Tiene sentido. Lo tiene”

Manuel Vázquez Montalbán. Quinteto de Buenos Aires, Planeta, 1997

Font: Guia de lectura del Consorci de Biblioteques de Barcelona Llibres que cremen.

17.10.08

Una manera d'entendre la biblioteca

Buscant i mirant webs de biblioteques públiques he arribat a la de la biblioteca pública de Palafrugell. A la seva pàgina principal es pot llegir una citació de Josep Pla, veí de la població, que diu:
.
“La biblioteca no ha d’estar dominada per cap fanatisme ni cap intolerància. Jo sóc prou vell per saber on condueixen fatalment totes aquestes posicions manicomials. [...]La biblioteca ha de demostrar constantment que davant de l’accés al coneixement, tothom és igual i posseeix la mateixa dignitat”
.
Una declaració d'intencions que marca quina és o quina hauria de ser la manera de fer de les biblioteques públiques.

10.10.08

La fi de les petites llibreries?

Fa un temps vaig escriure un post sobre la importància de les biblioteques escolars. Llegia a Un que passava un altre comentari en aquesta línia: la importància del tracte personal, la intimitat de la llibreria...

Ara llegeixo que la intenció dels grans grups editorials és crear grans punts de venda a través de les grans superfícies comercials i l’ampliació de diferents cadenes de llibreries que estan molt vinculades a determinades editorials.

Vol dir que només trobarem un perfil de llibre determinat, amb unes característiques molt concretes... estil best-seller sense espai per altres tendències, gustos, interessos més minoritaris?

Una altre punt de reflexió és que les notícies al voltant de les vendes del sector editorial eren molt bones, no hi havia crisi, era l’únic sector que se’n salvava de la caiguda de ventes... i per què aquest interès en ampliar punts de venta i crear “supermercats culturals”?

Què pretenen crear? Vendre material a pes? Uniformitzar-nos encara més? Tancar les portes a les petites editorials que creen productes concrets dirigit a grups concrets?

Això em posa els pèls de punta! Convertirem el llibre en un producte més? Aniré a comprar carn, peix, fruita i de passada agafo un llibre... Alguns defensaran la posició de que és una bona manera d’apropar el llibre al gran públic, que democratitzarem l’accés a la cultura... potser hi ha d’altres maneres.

6.10.08

Mes d’octubre, mes de la biblioteca escolar

L’organització IASL ha establert que el mes d’octubre és el mes de la biblioteca escolar. Anteriorment, el dia 2 d’octubre, que corresponia a la data de naixement del famós escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebrava arreu del món el dia internacional de la biblioteca escolar.

Per tal de facilitar la celebració s’ha optat perquè cada centre, associació, país…pugui decidir quin és el dia més convenient per poder realitzar la celebració.
Així que... feliç mes de la biblioteca escolar!


18.9.08

Una gran cita...

“-Es sólo un dolor de cabeza señor Sempere. Ya se me está pasando.
Sempere me sirvió un vaso de agua de Vichy.
- Tenga. Esto lo cura todo menos la tontería, que es una pandemia en alza”

Carlos Ruiz Zafón. El juego del ángel

7.9.08

Peli sí, peli no?

Fa un temps vaig acabar la lectura del best-seller El noi del pijama a ratlles de John Boyne, una lectura força interessant i que crec que em podrà ser molt útil a la feina. Tot i que el tema no és cap novetat, i ha estat tracta i treballat a través d'altres gran obres (un clar exemple és El diari d'Anna Frank) trobo que el nou punt de vista és un punt a favor de la novel·la.

Xerrant, xerrant he fet un petit descobrint (que no és cap novetat i no ho serà per a molts de vosaltres), el còmic Maus. Una altra manera de veure la història, us ho recomano.




Per el motiu del meu post no era aquest. Coincidint amb la lectura de El noi del pijama a ratlles vaig llegir que en breu apareixerà la pel·lícula, i aquí apareix el meu dubte: vaig o no vaig al cinema a veure la pel·lícula?



El llibre m'ha agradat, i si la peli no es bona em quedarà un regust amarg de la lectura perquè sempre vincules personatges de la peli amb el llibre i es fa una barreja que, si l'adaptació és bona la sensació és molt agradable però... i si no ho és...


Darrerament les adaptacions de novel·les, sobretot de literatura infantil i juvenil, m'han decebut molt (Harry Potter, Llums del nord...) i dubto si més aviat passo del cinema o encara li puc donar una possibilitat. Què faig: vaig o no?

27.8.08

Filosfia simpsoniana

Fa uns dies vaig llegir un article al suplement d’estiu d’El País sobre filosofia. La meva sorpresa va ser descobrir que els pensadors no eren altres que Lisa, Marge, Bart i Homer (i no em refereixo al grec), ni més ni menys que la família Simpson.

El proper hivern es publicarà un llibre en el que es recullen i analitzen moltes de les cèlebres frases que capítol rere capítol apareixen a la divertida sèrie nord-americana que aquest any ha fet la majoria d’edat (18 temporades consecutives en antena).

És molt curiós l’anàlisi que se’n fa dels personatges així com de la seva personalitat i manera de ser, i el que en cara és més curiós és l’estreta relació que mantenen amb determinades tendències i pensaments filosòfics. Hi ha 20 filòsofs de diverses universitats dels EE.UU i Itàlia que fan assaigs sobre la coneguda família grogra!!!

Aquest nou llançament no és el primer en aquesta línia ja que han aparegut altres estudis similars igual que ha passat amb altres sèries nord-americanes de reconegut èxit internacional com ara Seinfield.

Una joia pels amants dels Simpson!

P.D. Una petita joia: “Normalmente no rezo, pero si estás ahí, por favor, sálvame Superman”





Font: Soler, Jordi. “Homer y la escuela de Springfield” dins El País. 16.08.2008, p.2

22.8.08

Les novel·les...

“No són importants els llibres? – va preguntar-li Bruno.

Els que tracten de les coses del món, ho són molt . va explicar-li Herr Liszt – Però les novel·les no.
Els llibres que parlen de coses que no han passat no són importants”

El noi del pijama a ratlles. John Boyne.

19.8.08

Llibre digital, en paper, virtual?

El debat entre llibre digital i en paper és un dels permanents dins del món editorial. L’aparició del Kindle, ja fa un cert temps, sembla revolucionar el mercat (com molts altres gadgets per l’estil) del llibre electrònic o digital.

És curiós que malgrat l’empenta que des de diversos sectors se li ha volgut donar no ha tingut l’acollida que es pensaven tot i que vivim en un moment en que tot aparell que contingui en el seu nom un i... o un e- és èxit segur de ventes. Sabem que un llibre, per molt electrònic que sigui, no deixa de ser un llibre i que no es vendrà al mateix ritme que un telèfon (tot i que no deixa de ser un telèfon) o una videoconsola. Sembla ser que l’èxit de l’eina d’Amazon, Kindle, ha estat força discret ja que la pròpia empresa es nega a donar xifres de venda.

És cert que l’e-book té molts avantatges respecte al llibre tradicional:

Lleuger, pesa només 295gr.
Bateria per 30 hores de lectura (difícil aquest càlcul, ja que ningú
llegeix al mateix ritme ni velocitat!!!)
Només 15 cm. d’alçada
Pot emmagatzemar unes 200 hores (suposo que depèn de l’obra)


Ara bé també té els seus inconvenient, i el principal crec que és la manca de material, no obstant comencen a aparèixer diverses editorials especialitzades (Leer-e) i algunes ja fan els seus llançaments alhora en paper i digital (la darrera obra de Noah Gordon, El celler, es va publicar en format digital abans que la versió en paper) o altres projectes com el Google Library.

El mercat de l’e-book va creixent i ampliant la seva oferta de títols i d’aparells lectors i en un futur proper el seu ús serà molt més ampli, ara bé no sé si l’ús serà com a lectura d’oci o de treball, ja que les prestacions de cara a l’àmbit professional poden ser molt àmplies (lectures de projectes, memòries, informes...).

Penso que el llibre digital i el llibre tradicional estan destinats a conviure ja que l’experiència de la lectura en suport paper, l’olor de paper nou, el tacte de les cobertes... no el podrà substituir cap aparell.



Més informació: Barnet, Àlex “El e-book busca su hueco” dins Cultura/s. Núm.320, p.11.

8.8.08

ALFIN a les escoles!

Gràcies a l'interessant blog ALFIN m'informo que la secció dedica al coneixement i la informació de la UNESCO està preparant material sobre la inclusió de l'alfabetització informacional (ALFIN) al currículum escolar
Una gran aportació ja que l'existència d'aquest tipus de material és força escassa i serveix com a base per al plantejament de molt projectes que en diversos centres ja s'han engegat com l'experiència de la Glòria Durban a l'escola del Clot. El fet de disposar de material creat per la UNESCO fa que la base sobre la qual construir un projecte sigui molt més forta.
Esperem que el desenvolupament d'aquest background paper continui el seu camí.

19.7.08

“La imatge de mil paraules”

Continuem amb les exposicions relacionades amb els llibres i el món de la lectura. Aquesta vegada és a Madrid, a la Casa América, on s’exposa el treball de Daniel Mordzinski, argentí, un total de 180 fotografies que mostren el treball de 30 anys.

"Un fotógrafo entre escritores" és una mostra de fotografies de persones que es relacionen d’alguna manera amb els llibres. Des de grans escriptors a persones anònimes apareixen en les fotografies d’aquest argentí que explica que la seva feina “va començar com una passió i 30 anys després s’ha tornat en una obsessió”.


Una mostra més de que la lectura és un art.

Font: El Periódico, 17.07.08

17.7.08

"El íntimo placer de la lectura"

Al Centre Cultural de Caja Madrid a Barcelona té lloc una interessant exposició al voltant de la lectura des del punt de vista de la fotografia.

“André Kertész, el íntimo placer de leer” es una exposición formada por 60 fotografías en blanco y negro del fotógrafo húngaro, André Kertész (1894¿1985). Clásico entre los clásicos, un maestro para sus colegas de profesión, André Kertész es una de las figuras importantes de la historia de la fotografía. Síntesis de una ética y de una estética, su obra coincide o precede a distintas corrientes vanguardistas al tiempo que se mantiene profundamente arraigada a los valores humanistas.
Ya sea en un jardín, en un autobús, en un café, en una biblioteca o en un salón, en su terraza o en la cama, en el colegio o en la guerra, de pie, sentado o tumbado, el lector está en otra parte: en otro universo y en un tiempo que no es el presente. Está dentro de su lectura, de sus pensamientos, en lo que aprende, en lo que siente, en otro mundo real o en el de la imaginación. Este desfase espacial y temporal, afectivo y espiritual es el que ha fotografiado André Kertész. Lo ha hecho suavemente, sin inmiscuirse, sin perturbar al lector que conoce bien. Así, nosotros también, gracias a él, compartimos el íntimo placer de la lectura y de ver imágenes. El de estar informado, de saber, de saborear las palabras, de viajar, de estar unido a desconocidos y unido a amigos, de apreciar las emociones, sentimientos inéditos, descubrir otros nuevos.
Exposición organizada por el Jeu de Pomme con el concurso de la delegación de Artes plásticas y la dirección de Arquitectura y Patrimonio del Ministerio de Cultura y Comunicación Francia."


Lloc: Espai Cultural Barcelona. Pza de Cataluña. 9. 08002. Tfno. 93 301 44 94. Horario: de lunes a sábados: 10 a 21 horas. Domingos y festivos: de 10 a 14 horas

1.7.08

Frase...

"Si llegeixes el mateix que tothom acabes tenint les mateixes idees que té tothom i acabes vivint en un món de pagerols i esnobs"

Haruki Murakami Tòquio Blues (Empúries)

26.6.08

La utopia de la lectura

“Ella està en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”

Eduardo Galeano en “Las palabras andantes”, Siglo XXI Editores.

23.6.08

Més contradiccions...

Si fa uns dies en un post anterior comentava els meus dubtes sobre els resultats de les grans editorials pel que fa a l’èxit de ventes en relació a l’hàbit de lectura de la població, aquests dubtes creixen encara més quan el divendres 20 de juny es publicava a El País el següent titular: “Malos tiempos para libreros y distribuidores”.

No entenc res, si no llegim, els distribuïdors i llibreters tenen problemes per donar sortida als seus stocks... qui compra els llibres?

Entenc que les grans superfícies i cadenes de llibreries acaparen gran part de les ventes però, com pot ser que la situació d’uns sigui tan bona per uns, i em refereixo a les editorials, i els resultats tan espectaculars que presentaven fan uns dies, i tant dolenta per altres?

Continuo sense entendre res.

18.6.08

Llibreries i grans superfícies

Es publica una columna el passat divendres al diari El País en el que s’entrevista a Joaquín Belinchón, responsable de les llibreries de Carrefour.

Voldria destacar el titular de la conversa "el best seller ha puesto de moda hablar de libros", de veritat? Aquest senyor pensa que és gràcies a aquests llibres que es parla de literatura?

En un post anterior ja es va parlar d’aquest tipus de llibres, de la seva consideració com a gènere i altres temes, però crec que és una mica exagerat arribar fins a l’extrem de les afirmacions del senyor Belinchón. Es innegable que són un element important per a la indústria editorial, que promouen la lectura i que fan que moltes persones s’apropin a la lectura i s’aficioni però crec que no són l’únic element sinó una part més.

D’altra banda, es curiosa la percepció de les "llibreries" d’aquest grup comercial en el que es parla d’una gran transformació i on els lectors "acuden a ver qué novedades descubre", ja, el que puc llegir entre línies és que puc trobar tots aquells best selers publicats en els últims mesos. No podem compara el fons d’un llibreria, la capacitat i formació dels llibreters amb aquesta gran superfície.

Què passarà amb aquests espais quan no es donin com factors com el d’enguany que ha coincidit amb la publicació d’obres molt populars com les de Ken Follet, Ruiz Zafón o Harry Potter i els seus beneficis no siguin tan estratosfèrics? Mai es podrà comparar el fons, la qualitat i el servei d’una bona llibreria.

12.6.08

"Precuela" de Harry Potter

Fa uns dies es J.K. Rowling va redactar un petit fragment, amb intencions benèfiques, de la sèrie Harry Potter i que es va subastar per una quantitat molt important: 33.000 euros.

Aquest petit apèndix tracta de la vida del pare de Hary, en James, i la seva relació amb en Sírius Black.. Un petit caramel que ens deixa l'autora.

9.6.08

Contradiccions...

Durant les últimes setmanes són moles els articles publicats a la premsa que destaquen la bona marxa dels grups editorials i de l’èxit de vendes durant el pasta 2007 i el primer semestre de 2008. El nombre de títols publicats és molt alt i cada any augmenta en uns quants milers.

Un fet similar succeeix amb la literatura infantil i juvenil (LIJ), l’èxit de ventes de moltes sèries, autores que es converteixen en icones, personatges que passen les barreres de la literatura... i en època de crisi (no, perdó, de desacceleració!)

El que a mi em té molt intrigat és que segons els informes de la Federació del Gremi d’Editors els índexs de lectura a casa nostra no són gaire espectaculars i els informes PISA remarquen que la capacitat de comprensió és baixa, i em pregunto: com s’ho fa la indústria editorial per aconseguir aquestes dades tan espectaculars?

Això vol dir que comprem els llibres però no ens els llegim? Que els que llegim ho fem tant i amb tanta passió que la indústria editorial pot mantenir aquest èxit de ventes? (a països com Finlàndia l’índex de lectura és del 90%, aquí del 57%) Com pot ser que els informes ens diguin que els joves no llegeixen i l’èxit de Laura Gallego, Cornelia Funke o J.K. Rowling sigui tan aclaparador?

També diuen des d’Alfaguara que els joves llegeixen i molt. I estic molt d’acord amb el comentari d Raúl González que diu que la base de la promoció de la lectura està a casa, a la família, una família lectora farà que el seu fill/a sigui lector/a, i que l’escola exerceix un paper bàsic. Trobo a faltar en aquest comentari a les biblioteques, però suposo que s’inclou.

Una altra dada a tenir en compte, el benefici de les grans llibreries és del 3,1% mentre que les petites perden un 1,8%. Com pot ser que es digui que les ventes s’estanquen? I a més que el negoci es consolida quan determinades llibreries tenen pèrdues? (Metro. 6.6.08)


Tampoc acabo d’entendre el debat sobre el llibre digital. Com pot ser que es posi en qüestió la supervivència d’aquest suport, actualment, amb l’èxit comercial que té? Us recomano la lectura de l’article de José Antonio Millán a Babelia (07.06.08)

Anirem veien amb el pas del temps com es soluciona tot això.

29.5.08

Una visita curiosa...

Existeix una llibreria molt curiosa, i el tret diferenciador no és el seu fons, la seva temàtica, la seva antiguitat… sinó el local. Una llibreria holandesa, a Maastrich més concretament, i que està situada en una antiga església dominica del segle XIII.

Es tracta de la llibreria Selexyz Dominicanen en la que podeu passejar, prendre un cafè o fins i tot gaudir de les pintures del sostre.



Una lectura celestial!

23.5.08

El record de la biblioteca pública

Escrivia Antonio Muñoz Molina al suplement Babelia del passat dissabte (02.0.2008) un deliciós article sobre el que representa la biblioteca pública i l’experiència lectora en aquests espais. Com l’acte de la lectura i l’escriptura, solitaris per naturalesa, es converteix en un acte social, en un compartir sense compartir, en un estar i no estar.

Tots els que tenim o hem tingut relació amb una biblioteca pública ens podem veure clarament reflectits en les diferents experiències que, Antonio Muñoz Molina, escriu magistralment i recrea, en el seu cas en la biblioteca pública d’Úbeda.

Voldria destacar la primera frase que defineix a la perfecció el que representa o hauria de representar la biblioteca dins del municipi: “Una biblioteca pública no es sólo un lugar para el conocimiento y el disfrute de los libros: también es uno de los espacios cardinales de la ciudadanía. Es en la biblioteca pública donde el libro manifiesta con plenitud su capacidad de multiplicarse en tantas voces como lectores tengan sus páginas; donde se ve más claro que escribir y leer, dos actos solitarios, lo incluyen a uno sin embargo en una fraternidad que se basa en lo más verdadero y lo más íntimo que hay en cada uno de nosotros y que no tiene límite en el espacio ni en el tiempo”.

Aquesta gran oda a la lectura, els llibres i l’acte lector és una d’aquelles petites peces que tothom ha de guardar a l’hemeroteca personal i treure’l en aquells moments de “depressió”, quan no tenim gaire clara la nostra missió, quan pensem si val per alguna cosa el que estem fent...

Magnífic!

21.5.08

Per reflexionar...

“Ella està en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”

Eduardo Galeano en “Las palabras andantes”, Siglo XXI Editores.

9.5.08

La il·lustració

Em permetreu la llicència d’obrir una nova branca de debat.

He pensat anar introduint post que girin al voltant de la il·lustració. La il·lustració és una part molt important de la literatura, i no només de la infantil i juvenil, de la literatura en general.

No sé per quina raó sempre, o gairebé sempre, unim els conceptes il·lustració amb llibres per a nens i crec que això no és del tot cert. Darrerament són moltes les mostres d’il·lustracions en àlbums que agraden als nens i els sorprenen però que també agraden i molt als adults. Diria, per experiència pròpia, que agraden més als adults que no pas als nens que potser no les acaben d’entendre o no li donen el valor que es mereixen.

Vull en aquesta nova àrea temàtica del blog anar comentant petites joies que cauen a les meves mans, que descobreixo gràcies a santa serendipia (patrona dels navegants web) o de grans il·lustradors.

I és gràcies a la serendipia (o serendipity) evidentment, navegant per diverses webs que he arribat, casualment o serendípicament, a la web de la
Llotja i d’aquí a Il·lustracions i d’aquí als il·lustradors i d’aquí a la web d’en Roger Olmos...

I encetem aquesta nova... secció? Amb un il·lustrador que m’agrada particularment per la seva manera d’entendre la il·lustració, les expressions dels seus personatges, el detallisme dels seus paisatges...

Podeu contemplar i admirar la seva obra a la seva web o bé accedir al seu blog on podreu veure algunes de les seves il·lustracions, títols publicats, làmines...




6.5.08

A la recerca del lector (II)

Sembla que m’han escoltat ;-P
Fa uns dies penjava un post sobre el pla de foment de la lectura que la Generalitat tenia intenció d’engegar per tal de promoure l’adquisició de l’hàbit de lectura entre els nens i joves del país.
El passat 21 d’abril, en un comunicat de premsa, s’anunciava que tots els centres educatius tindran una biblioteca escolar en menys de 5 anys!!!
El que es pretén es crear biblioteques escolars i dotar-les de materials, no només en suport llibre!!!!! Sinó que a més tindran materials informàtics!!!! I fins i tot, perquè no ens queixem més, impressores, escànners, gravadores de DVD (suposo que no pagaran cap cànon) i lector òptic!! Sense això, com es pretén que funcionin les biblioteques escolars?
El que realment m’ha cridat l’atenció han estat les declaracions del Conseller Maragall "aquesta dedicació de temps, espais i entorns adequats van adreçades a què els nostres nens i nenes no només tinguin llibres a la seva disposició, una bona institució escolar, una bona bibliotecària o bibliotecari que els aconselli, que els orienti, sinó que a més tinguin un temps i un entorn adequat per a gaudir amb la pràctica de l’hàbit de la lectura".
Ep! Un moment: una bibliotecària o bibliotecari que els aconselli? En quines condicions? Amb quina dedicació? Perquè el perfil del bibliotecari està establert però no la seva definició ni funcions dins dels convenis... Em sembla perfecte tenir bons espais, això és el mínim, però de què serveixen sinó hi ha professionals darrere que els gestionin. Seria inconcebible crear hospitals ultramoderns i que els gestionin bombers, no? Llavors, per què veiem tant normal que el paper dels bibliotecaris dins les biblioteques escolars sigui tan reduït?
Per acabar, algú em pot explicar què vol dir gaudir de la pràctica de l’hàbit de lectura? No serà gaudir de la pràctica de la lectura, simplement. Això deu ser per la manca de costum.

22.4.08

A la recerca del lector!

Fa uns dies la Generalitat de Catalunya anunciava un nou pla de Foment de la Lectura, em sembla perfecte! Més biblioteques, més campanyes en favor de la lectura, llibres als camps de futbol (???), tindrem biblioteques a 15 minuts de casa (com La Caixa, sempre al teu costat) però...

- això només durarà fins a 2011? I després què?
- la subscripció gratuïta als que fan 18, i la resta per què no? Si el que volem és promocionar la lectura...
- promoció i oposcles als camps de futbol. I per què no a les biblioteques que és l’espai de lectura per excel·lència i on la gent busca, remena i espera aquest material. Què posaran a les biblioteques diferents models de botes de futbol? Prototips de pilotes?

Per què no comencem per consolidar el que tenim? Dotar de fons i recursos, humans i materials, a totes les biblioteques? Per què no fomentem la lectura i dediquem recursos a les biblioteques escolars que són “la pedrera” de les biblioteques públiques?

Des de l’àmbit polític s’ha vist que les biblioteques venen, que això de donar estadístiques espectaculars de visites i préstecs queda bé... i jo em pregunto què han de fer les biblioteques escolars per donar-se a conèixer? Per fer entendre que són o haurien de ser la base del sistema bibliotecari (juntament amb les biblioteques públiques) i una part important en la formació dels futurs usuaris de les biblioteques públiques?

Sincerament, no ho sé.

15.4.08

De la importància de la lectura (segons Pérez-Reverte)

Com sempre continuo amb les meves troballes per casa, entre pila i pila de paperassa apareix un petita-gran joia, en aquest cas un article que Arturo Pérez-Reverte publicava al dominical de l’ABC, dins la seva columna Patente de corso el passat 16 de març.

L’article es titula “Subvenciones, maestros y psicopedagilipollas”, prou evident el to i comentaris que seguiran, no?

Voldria destacar d’aquest article la idea que es desprèn de la necessitat d’un treball seriós sobre la lectura. Després de l’anàlisi estadístic de l’informe PISA, prou evident de quina és la situació de l’alumnat del nostre país, s’entra en el debat de la metodologia i les noves tendències pedagògiques.

Comparteixo completament l’opinió de l’autor pel que fa a la necessitat del treball de la lectura en veu alta, però no només la lectura que fan els alumnes, sinó també dels mestres cap als alumnes, la importància d’explicar històries, contes, llegendes... diferents vies, camins, maneres o com li vulgueu dir de portar als joves cap a un mateix punt: la lectura. És cert que s’està perdent aquesta dinàmica i, encara més cert, que l’hem de recuperar. Per què a educació infantil s’expliquen històries gairebé diàriament i després quan passen a primària va desapareixent fins a esfumar-se completament a la ESO i el Batxillerat? Ningú sap que és essencial la narració? El manteniment de la tradició oral? Aquesta tècnica de transmissió de coneixements ha estat utilitzada durant mil·lenis per transmetre informació, per què la volem fer desaparèixer?

Sembla que en determinats àmbits es comença a discernir un canvi de tendència, gràcies!!!! (un clar exemple: les hores del conte, el projecte nascuts per llegir, els cursos que s’imparteixen a Can Butjosa, treballs de biblioteca escolar, projectes d’invitació a la lectura com el de Jaume Centelles...)

Potser en determinats punts del text l’autor exagera, però és gràcies a aquesta exageració que podem entreveure la realitat, un paràgraf a destacar:

“Cada pequeño cabrón que prefiere leer en su rincón e interactuar adecuadamente en la actividad plástico-formativo-solidaria de su entorno circunflejo, torpedea que el día de mañana tengamos ciudadanos aborregados, acríticos, ejemplarmente receptivos a la demagogia barata, que es lo que se busca. Mejor un bobo votando según le llenen el pesebre que un resabiado culto que lo mismo se cisca en tus muertos y vete tu a saber”.
Aquest seria un resum perfecte del resultat final de la perillosa línia que seguim en l’àmbit de la lectura, la literatura i en definitiva les lletres dins el món acadèmic.

8.4.08

Arquitectura i biblioteques

Entre les piles de papers, diaris, revistes i altres objectes i materials varis que se m’acumulen com per art de màgia, de tant en tant apareixen petites joies que són com la troballa d’un tresor (a petita escala).


En aquesta ocasió es tracta d’un article publicat al suplement Culturas(núm. 296). Entre crítica i crítica apareixen un petit article de Sergio Vila-Sanjuán titulat Bibliotecas contrastadas es fa una breu repassada a dues biblioteques "recentment" inaugurades, la biblioteca d’Horta (Can Mariner) i la Joan Oliver de Sant Antoni (Barcelona), i l’agradable visita a aquests nous espais.
M’ha agradat d’aquest article les sensacions que transmet: les olors, les impressions, la calidesa o fredor del mobiliari... que et transporten a aquell espai i tancant els ulls et transporta directament cap a les diferents sales.


Barcelona és una ciutat on agrada l’arquitectura i es té cura d’ella. Darrerament són molts els edificis i espais singulars que s’estan edificant o estan en projecte de construcció (un exemple és la inauguració del parc del Poblenou el passat diumenge). I les biblioteques no són una excepció. Barcelona compta amb biblioteques espectaculars pel que fa a les seves instal·lacions, edificis monumentals, de disseny, clàssiques, adaptades a un espai, grans, petites... i crec que no tenen el reconeixement que es mereixen.


És necessari un reconeixement, un homenatge, una promoció. Ja existeixen alguns blogs, com el de Bauen que és excel·lent, però s’hauria de continuar treballant i crear alguna activitat que faci descobrir al gran públic aquestes petites joies. Potser és un bogeria i sona un xic friki però, per què no una ruta de biblioteques? De rutes es fan de tot tipus (catedrals, castells, locals de copes, museus, del Quixot o del xató, de monestirs, del modernisme...) i amb força èxit, per què no descobrir aquests equipaments?


1.4.08

2 d'abril: dia internacional del llibre infantil

Aquest any el país que fa el missatge és Thailandia. Un cartell magnífic i un missatge que també ho és, amb un títol suggerent: los libros instruyen, el saber deleita.

Que passeu un bon dia!!!

11.3.08

Best-seller sí, best-seller no?

El boom best-seller genera, com ja és tradicional, un debat al voltant del nivell i qualitat literària dels mateixos llibres. Hi ha debats de tot tipus: els que els defensen, els que els hi van en contra, els que es queixen de que tapen les veritables obres literàries, els que els consideren una lectura de cap de setmana…

Apareixen als quioscos multituds de col·leccions d’autors de best-seller, als diaris... és un "fenomen" habitual dins del món editorial i una gran font d’ingressos... però jo em plantejo si t aquest tipus de llibre es poden ficar en un mateix sac. Si podem equiparar i ficar dins la mateixa bossa El codi Da Vinci i Els pilars de la terra, només per posar un exemple. Podem, seguint el mateix model, equiparar autors? Stephen King i Noah Gordon, Julia Navarro i Ruiz Zafón?

Hi ha crítics que no recomanen mai la lectura de best sellers ja que consideren aquestes obres com un gènere menor, com una literatura lleugera que no aporta res. En canvi, altres les consideren, pel fet de ser molt venudes i recomanades, una lectura obligatòria.

Potser la solució arribarà d’aquí uns anys quan el temps salvi o condemni, quan d’aquí uns anys veiem, tot i que moltes vegades no és necessari que passin anys, es pot saber de seguida, quines obres "sobreviuen" i quines no.

8.3.08

Una societat sense lectors?

Durant tot el mes de gener el blog de SEDIC ha iniciat un debat amb diferents aportacions respecte a la importància de la lectura i la influència a la societat.

Crec que és un bon material i molt interessant per establir debats, discussions, xerrades... ja que aporta diferents punts de vista i diferents maneres d'entendre un mateix concepte: la lectura.

28.2.08

Lectures obligatòries?

Alguna vegada ja he fet algun comentari sobre l’adequació i la necessitat de les lectures obligatòries. Al marge d’aquest debat, voldria aprofundir, donat que les lectures obligatòries són, i sembla que seran, presents durant molt de temps, voldria reflexionar respecte a la idoneïtat de moltes d’aquestes lectures.

Angeles Caso publica un interessant article “Engancharse a los libros” al Magazine de La Vanguardia (28.01.08) sobre aquest tema i reflexiona al voltant d’aquest tema i planteja una interessant qüestió: són adients les lectures obligatòries actuals per als joves? Són capaços de treure’n profit o més aviat aixequen murs envers la lectura?

Crec que el simple fet “d’obligar” a llegir, sense donar la més mínima opció de tria ja és un problema, a aquest fet li hem d’afegir el tipus de lectura que es selecciona. És molt difícil als 14, 15 o 16 anys comprendre obres com La Celestina, El Quijote o La vida es sueño, i encara més que aquestes facin despertar en els joves el gust per la lectura. Crec que no fan cap mena de favor.

També podem plantejar aquesta qüestió des d’un altre plantejament: per què els joves no arriben amb prou nivell per poder treballar aquest tipus de lectura? Pensant que aquest tipus de lectura es fa a 4t de la ESO o Batxillerat (16 – 18 anys), no es treballa prou bé a les etapes anteriors? El nivell amb el que haurien d’arribar a aquests cursos els hauria de permetre fer una bona lectura d’aquest tipus de lectura?

Crec que el problema no es tracta tant de si la lectura és comença abans o més tard, tot i que és de petits quan millor es poden adquirir aquests hàbits i, menys esforç li suposarà i més podrà gaudir ja que no li serà una tasca imposada sinó un fet natural, sinó que gran part del problema rau en la selecció i el fet de donar llibertat per a poder triar.

Una opinió.

22.2.08

Lectures que revitalitzen!

Aquests dies per motius diversos he pogut LLEGIR, en majúscules, i dic en majúscules perquè han estat lectures de QUALITAT.

Es tracta de llibres que et carreguen les piles, que et renoven l’energia i que fan que se t’obri la ment, que inspiren, que motiven, que et fan veure que no estàs sol en la teva “lluita”, que et comprenen i que t’animen a continuar.

Un dels llibres, La lectura i la vida d’Emili Teixidor és una d’aquelles lectures de reafirmació. Totes les idees, plantejaments i objectius que tots els que pensem que la lectura en els joves i infants és un element clau no només ho confirma sinó que a més dona petites estratègies a partir de les quals fomentar-la o, i per a mi és encara més important, et permet fer volar la imaginació, crear les teves estratègies, reflexionar sobre les activitats que fas... Tinc el llibre ple de post-it!!!

L’altra lectura, tot i que no és actual, és un llibre publicat el 2005 però amb uns continguts que no “caduquen”. El llibre és La biblioteca, el cor de l’escola, de Jaume Centelles. El títol ja és prou significatiu i el que voldria destacar és, al marge dels continguts teòrics que són impecables, la seva vessant pràctica. El com que en tants pocs llibres apareix i que en aquest és la part fonamental. Podem trobar materials, llistats bibliogràfics, mostres de materials, programacions d’activitats... una feina generosa.

Un llibre en el que es mostra una manera de treballar, una il·lusió, unes ganes de motivar, de donar a conèixer, d’engrescar.

És un llibre que, en aquelles etapes en la que tot és fosc, negre, res ens surt del dret, se’ns esgoten les idees, etc., sempre podem tornar per carregar les bateries. Un llibre que hauria de ser, i que serà, un referent per a tots aquells que treballem a la biblioteca escolar, amb la literatura infantil, que ens interessa la lectura i la seva promoció.

200 posts!



Què pessat! ;-P

15.2.08

Punts de vista controvertits

En el darrer número de l’ITEM núm. 46 apareix publicat una article sobre les biblioteques escolars sota el títol “Quinze anys de biblioteques escolars a Catalunya (1992-2007) crònica d’una altra oportunitat perduda” de la Mònica Baró i la Teresa Mañà.

En aquest article es fa un ampli repàs als darrers anys d’evolució en l’àmbit de les biblioteques escolars indicant quin és l’estat d’aquestes biblioteques, quina és la realitat en comparació amb la legislació vigent que les regulen, quines accions s’han fet des del món de la biblioteconomia... potser una mica massa negatiu, no?

És cert que la realitat de les biblioteques escolars és complicada, que des de les institucions no tenen gaire clar quin camí s’ha de seguir, ni quines han de ser les accions correctes per tal d’aconseguir el bon funcionament d’aquestes, dona la sensació que s’improvisa. I no entraré en la qüestió del perfil de professional que ha de treballar en aquest tipus de biblioteques (això en un altre post). També és cert que des de l’àmbit professional s’estan fent coses i molt interessants però crec que és necessari “institucionalitzar i regularitzar” d’alguna manera aquesta situació per donar força per establir-se de manera definitiva.

No obstant, no tot és tan negre, si que hi ha petites clarianes per poder veure el sol i petites iniciatives que van fent via i van donant el seus resultats. Potser no són conegudes, però que des de la seva petita trinxera estan aconseguint el que haurien de pretendre totes les biblioteques escolars: promocionar la lectura. També és cert que des d’aquestes trinxeres no guanyarem mai la guerra que cal sortir i donar-se a conèixer, fer allò que els bibliotecaris mai hem fet bé que és “vendre’ns”. Fer marketing, campanyes similars a les de les biblioteques públics. Crec que la feina d’aquestes ha de ser un referent a seguir en tant que gràcies al seu treball, la seva oferta d’activitats i serveis i el recolzament de les institucions s’han consolidat com un dels serveis més ben valorats dins la societat.

Si més no, continuarem a les trinxeres treballant, lluitant per guanyar aquesta guerra, pitjor això que res.

30.1.08

Llibres i televsió

Realitat o il·lusió?


Al darrer número del suplement Culturas de La Vanguardia m’ha cridat molt l’atenció un article que parla sobre un programa de televisió xilé, El show de los libros.

Aquest programa s’emet des de fa més de 10 anys a la televisió pública xilena, i el que sorprèn no és que faci 10 anys que estigui en antena, que també podria ser, sinó que el que crida més l’atenció és que aquesta emissió es faci en horari de màxima audiència.

Els inicis, modestos amb un 4% d’audiència van créixer en 4 setmanes en 9 punts situant-se en el 13%, quota que s’ha mantingut. Això vol dir que, setmanalment, uns 800.000 xilens veuen cada setmana aquest programa, i si tenim en compte que la població total d’aquest país és de 15 milions, el resultat és espectacular!

Les claus de l’èxit d’aquest programa és incloure la literatura dins de la vida quotidiana, i realment és ben present, hi ha centenars, milers de connexions entre realitat i liteartura (el record d’un llibre al passejar per un carrer, la cara d’un persona que recorda un personatge, quadres que evoquen una escena...) la clau està en anivellar literatura i el quotidià.

Em pregunto si aquí seria possible, si alguna televisió seria prou valenta per emetre en prime time un programa d’aquest estil. Sincerament, no ho crec. I no serà perquè no existeixen programes sobre llibres, i tampoc perquè aquest no tenen qualitat. Existeixen exemples diversos i actuals com Programa 2 o Qwerty, per posar un exemple.

Potser serà qüestió de provar-ho i veure que realment la població catalana i espanyola mostren un gran interès per aquesta matèria, que prima l’interès cultural per sobre dels afers de Julian Muñoz i La Pantoja, que La Noria no tindrà res a fer davant l’Emili Manzano...

Serà qüestió de provar-ho.

21.1.08

Il·lustradors. grans il·lustradors

Per a tots aquells que, com jo, gaudiu amb la il·lustració, i concretament amb la dels àlbums de LIJ, dues recomanacions:

- Carmen Segovia
- Tipika

Moltes vegades aquestes il·lustracion són pensades per nens i per al públic adult que en gaudim profundament i hauríem d’acostumar als nens a “llegir il·lustracions”.

Una altra recomanació molt coneguda per tots, però no per això deixa de ser-ho, és la GRAN Rebecca Dautremer.

Aprofito per destacar el blog d’Sfer Librosfera, un gran bloc!

14.1.08

Article de Javier Marías i el cànon digital

Publicava Javier Marías un article en el que reflexionava al voltant del cànon digital i la injustícia que suposa que els drets d’autor desapareguin d’un obra després d’uns anys.

Trobo moltes contradiccions en aquest article i molts judicis partidistes, com no podia ser d’un altra manera, i un “doble rasero” a l’hora de jutjar fets que, sota el meu parer, són molt similiars.

Es queixa Marías de que no es just, o no ho seria, no poder gaudir d’una obra d’autors clàssics i les seves versions (li agradin o no al senyor Marías) en tant que es tracten d’un valor cultural del que ha de poder gaudir la humanitat però a la vegada defensa que aquests drets no es puguin heretar pels seus descendents.

Es queixa el senyor Marías que si ell no rebés una remuneració econòmica per la seva feina no escriuria una sola línia, no sap el que vol dir vocació?

De la mateixa manera que el Sr. Marías es queixa d’haver de pagar impostos pels beneficis que li suposa aquest cànon algú es podria queixar per pagar al Sr. Marías part del seu sou quan ell no ha llegit ni una sola línia de qualsevol dels seus treballs, no?

Posa com a exemple el fet de carregar una caixa de cigarretes amb impostos per finançar la sanitat considerant-ho injust, i que ell no es queixa. Sap el senyor Marías que fumar és un acte lliure, un tria fumar o no i comprar cigarretes o no i per tant, pagar l’impost o no.

Jo quan compro una impressora per a la meva feina no és un acte lliure, la necessito per treballar, quan compro un CD per gravar les fotos de les meves vacances, per què haig de pagar l’impost?...

Com diu el Sr. Marías: por si acaso.

Lamentable!
Aquí teniu l'article:

JAVIER MARÍAS Tiempos saqueadores
"En realidad este artículo lo escribí en otro sitio hace ya trece años, bajo el título “Herederos desheredados”, y encima no hará ni uno que me lo copió con desfachatez un tirillas literario –además, resentido y sin gracia– en el suplemento cultural de El Mundo. Pero quizá no esté de más, pese a todo, volver a la carga, en vista de la polémica surgida en torno al llamado “canon digital” con el que se grava la compra de CDs y DVDs vírgenes y de otros soportes que desconozco, para compensar la posible copia de creaciones artísticas, sobre todo de música y películas. Todos estamos de acuerdo en que sería una tragedia que, por el capricho o la codicia de unos herederos remotos de Cervantes o de Bach, no pudiéramos leer el Quijote o escuchar las Variaciones Goldberg, o solamente en una edición o versión, las autorizadas y contratadas por esos herederos. De ahí, por tanto, que las obras de arte, transcurridos setenta años de la muerte de sus creadores (creo que son ahora esos, en España eran ochenta antiguamente), pasen a ser “del dominio público”, y no sólo puedan ser divulgadas, interpretadas, emitidas, exhibidas por cualquiera, sino también destrozadas por los Calixto Bieito y Waldo de los Ríos de turno, a mayor gloria y beneficio de dichos Waldos y Calixtos. Ahora bien, conviene recordar que esta práctica es una anomalía y una excepción, en gran medida una injusticia. El resto de las personas deja en herencia lo que posee sine die, sin límite alguno de tiempo, para que lo vayan recibiendo no sólo sus hijos y nietos, sino todos sus descendientes, por lejanos que sean. Muchas fortunas provienen no ya de lo que atesoraban los padres de los propietarios actuales, sino sus tataratatarabuelos. Las tierras, los negocios, las fábricas, los muebles, los cuadros, por supuesto el dinero, los pisos, los edificios, las acciones, todo eso se transmite de una generación a otra y nunca –ni a los setenta ni a los quinientos años– pasa a ser “del dominio público”. No hace falta recurrir al nítido ejemplo de la Casa de Alba en nuestro país: también el zapatero lega su zapatería, el panadero su panadería, el terrateniente sus fincas, el banquero su banca, el especulador inmobiliario sus inmuebles, y así todos los profesionales. Al escritor, al músico, al pintor, al cineasta, se les impone un plazo difícil de justificar, si nos olvidamos de lo que dije al principio. Pero, como también son ciudadanos que deben pagar sus alquileres y el colegio de sus niños, la cesta de la compra y la ropa que se ponen, están siendo objeto de una discriminación descomunal. Pululan por ahí ideas muy “bonitas” pero completamente injustas y erróneas. “La cultura es de todos”, se oye a menudo, sobre todo en boca de los consumidores, que en realidad están afirmando que la cultura es gratis. Y no, las creaciones culturales son de quienes las hacen, y ya es mucho que no puedan serlo también de sus descendientes. Téngase en cuenta, para mayor escándalo, que el libro, la canción, la película o la pintura que tanto gustan a la gente, y de las que tanto presume el Estado, no son una mera posesión del artista –como las tierras y las casas–, sino que además son su creación, algo que ellos han inventado y que no existiría sin su imaginación y su trabajo. ¿Y ustedes creen que dedicaríamos tanto esfuerzo si nuestras obras pasaran a ser “del dominio público” inmediatamente, si nuestra propiedad intelectual dejara de existir de hecho al instante y no sacáramos un euro de nuestras invenciones? Yo, la verdad, no escribiría una línea. O, mejor dicho, no la publicaría, y, como Salinger, guardaría mis textos en un cajón hasta la llegada de tiempos más respetuosos y menos saqueadores. Los consumidores aducen, en contra del canon, que se les hace pagar “por si acaso”, o a justos por pecadores, y que muchos no se dedican a copiar nada, es decir, no ejercen la piratería legalizada. La queja es comprensible, aunque sólo en parte, porque yo no protesto porque el Estado grave mis cigarrillos con impuestos especiales para financiar la sanidad pública, por ejemplo. Ninguna solución parece del todo equitativa, en todo caso. Pero, dada la anomalía, excepción e injusticia antes mencionada, de la que son víctimas los artistas, lo que a nadie parece ocurrírsele nunca es la posibilidad de que éstos, en compensación por el despojamiento futuro de que tradicionalmente han sido objeto, y del desvalijamiento presente de que también lo son ahora merced a las nuevas tecnologías, gocen de algún beneficio fiscal en vida, de tal manera que, ya que no se les permite dejar en herencia indefinida sus obras, sí puedan dejar más dinero. Los creadores, por tanto, deberían estar exentos de pagar impuestos por los beneficios obtenidos de sus obras de pensamiento o arte exclusivamente. Es decir, un novelista no los pagaría por lo que gana con sus libros, pero sí, claro está, por lo que gana con una conferencia o ejerciendo de jurado de un premio. Los expertos habrían de estudiarlo. Lo que no puede ser es que todo el mundo disfrute y saque provecho eternamente de lo que hacen los creadores y pensadores, menos ellos mismos y sus descendientes."