A la recerca del lector (II)

Sembla que m’han escoltat ;-P
Fa uns dies penjava un post sobre el pla de foment de la lectura que la Generalitat tenia intenció d’engegar per tal de promoure l’adquisició de l’hàbit de lectura entre els nens i joves del país.
El passat 21 d’abril, en un comunicat de premsa, s’anunciava que tots els centres educatius tindran una biblioteca escolar en menys de 5 anys!!!
El que es pretén es crear biblioteques escolars i dotar-les de materials, no només en suport llibre!!!!! Sinó que a més tindran materials informàtics!!!! I fins i tot, perquè no ens queixem més, impressores, escànners, gravadores de DVD (suposo que no pagaran cap cànon) i lector òptic!! Sense això, com es pretén que funcionin les biblioteques escolars?
El que realment m’ha cridat l’atenció han estat les declaracions del Conseller Maragall "aquesta dedicació de temps, espais i entorns adequats van adreçades a què els nostres nens i nenes no només tinguin llibres a la seva disposició, una bona institució escolar, una bona bibliotecària o bibliotecari que els aconselli, que els orienti, sinó que a més tinguin un temps i un entorn adequat per a gaudir amb la pràctica de l’hàbit de la lectura".
Ep! Un moment: una bibliotecària o bibliotecari que els aconselli? En quines condicions? Amb quina dedicació? Perquè el perfil del bibliotecari està establert però no la seva definició ni funcions dins dels convenis... Em sembla perfecte tenir bons espais, això és el mínim, però de què serveixen sinó hi ha professionals darrere que els gestionin. Seria inconcebible crear hospitals ultramoderns i que els gestionin bombers, no? Llavors, per què veiem tant normal que el paper dels bibliotecaris dins les biblioteques escolars sigui tan reduït?
Per acabar, algú em pot explicar què vol dir gaudir de la pràctica de l’hàbit de lectura? No serà gaudir de la pràctica de la lectura, simplement. Això deu ser per la manca de costum.