En un article publicat a El País sota el títol "La era del profesor desorientado" s'analitzava i debatia sobre la necessitat d'aplicar les TIC les aules.
En un debat, personalment inexistent, es contrastaven les oportuinitats que ofereixen les tecnologies sobre les classes magistrals, els beneficis a nivell de motivació de l'alumnat sobre el tedi que provoca el paper i el llapis entre d'altres aspectes i es mostraven altres opinions de professors que preferien continuar fent les classes de la mateixa manera que ho han fet durant els darrers 30 o 40 anys.
L'article comença amb una frase brillant i a partir de la qual comença el debat:
Crec que el problema és més aviat metodològic: "el debate de la escuela va más allá de la disciplina; lo que se enseña y cómo se enseña, sobre todo en la educación obligatoria".
Primer s'han de disposar dels recursos necessaris per fer possible aquesta aplicació de les TIC a les aules i formar al professorat que ho necessiti en aquests aspectes. Ara bé, tenir molts ordinadors i projectors no és suficient. S'ha de fer un canvi metodològic, sense aquesta voluntat serà impossible adaptar-se a un canvi que, tard o d'hora, ens agradi més o menys, es produirà, si no s'està produint.
Al marge dels recursos, sense els quals és més que evident que no es pot avançar, s'ha de tenir una actitud positiva envers aquest canvi. Veure aquelles debilitats (la manca de coneixement de determinades tecnologies) com una oportunitat (aprendre i aplicaré aquests nous coneixements), fer partícip a l'alumne i demanar-li ajuda (no és perdre autoritat ni respecte) en aspectes tècnics.
El professor no ho sap tot (ni ho ha sabut mai tot) el que sí que sap és com ensenyar-ho.
I com que diuen que una imatge val més que mil paraules us deixo aquest vídeo que pot servir com a resum:
En un debat, personalment inexistent, es contrastaven les oportuinitats que ofereixen les tecnologies sobre les classes magistrals, els beneficis a nivell de motivació de l'alumnat sobre el tedi que provoca el paper i el llapis entre d'altres aspectes i es mostraven altres opinions de professors que preferien continuar fent les classes de la mateixa manera que ho han fet durant els darrers 30 o 40 anys.
L'article comença amb una frase brillant i a partir de la qual comença el debat:
"Unos creen que el problema es que profesores del siglo XX intentan educar a jóvenes del siglo XXI en unas escuelas del siglo XIX, y por eso no termina de funcionar. Otros, que se han perdido valores básicos de la educación, sobre todo, la disciplina y el esfuerzo."Personalment crec que el debat no es decant pas cap a problemes de disciplina i esforç ja que són valors que des del professorat es valoren positivament i s'intenten treballar (o recuperar en alguns casos).
Crec que el problema és més aviat metodològic: "el debate de la escuela va más allá de la disciplina; lo que se enseña y cómo se enseña, sobre todo en la educación obligatoria".
Primer s'han de disposar dels recursos necessaris per fer possible aquesta aplicació de les TIC a les aules i formar al professorat que ho necessiti en aquests aspectes. Ara bé, tenir molts ordinadors i projectors no és suficient. S'ha de fer un canvi metodològic, sense aquesta voluntat serà impossible adaptar-se a un canvi que, tard o d'hora, ens agradi més o menys, es produirà, si no s'està produint.
Al marge dels recursos, sense els quals és més que evident que no es pot avançar, s'ha de tenir una actitud positiva envers aquest canvi. Veure aquelles debilitats (la manca de coneixement de determinades tecnologies) com una oportunitat (aprendre i aplicaré aquests nous coneixements), fer partícip a l'alumne i demanar-li ajuda (no és perdre autoritat ni respecte) en aspectes tècnics.
El professor no ho sap tot (ni ho ha sabut mai tot) el que sí que sap és com ensenyar-ho.
I com que diuen que una imatge val més que mil paraules us deixo aquest vídeo que pot servir com a resum:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada