Una visita curiosa...

Existeix una llibreria molt curiosa, i el tret diferenciador no és el seu fons, la seva temàtica, la seva antiguitat… sinó el local. Una llibreria holandesa, a Maastrich més concretament, i que està situada en una antiga església dominica del segle XIII.

Es tracta de la llibreria Selexyz Dominicanen en la que podeu passejar, prendre un cafè o fins i tot gaudir de les pintures del sostre.

Una lectura celestial!

El record de la biblioteca pública

Escrivia Antonio Muñoz Molina al suplement Babelia del passat dissabte (02.0.2008) un deliciós article sobre el que representa la biblioteca pública i l’experiència lectora en aquests espais. Com l’acte de la lectura i l’escriptura, solitaris per naturalesa, es converteix en un acte social, en un compartir sense compartir, en un estar i no estar.

Tots els que tenim o hem tingut relació amb una biblioteca pública ens podem veure clarament reflectits en les diferents experiències que, Antonio Muñoz Molina, escriu magistralment i recrea, en el seu cas en la biblioteca pública d’Úbeda.

Voldria destacar la primera frase que defineix a la perfecció el que representa o hauria de representar la biblioteca dins del municipi: “Una biblioteca pública no es sólo un lugar para el conocimiento y el disfrute de los libros: también es uno de los espacios cardinales de la ciudadanía. Es en la biblioteca pública donde el libro manifiesta con plenitud su capacidad de multiplicarse en tantas voces como lectores tengan sus páginas; donde se ve más claro que escribir y leer, dos actos solitarios, lo incluyen a uno sin embargo en una fraternidad que se basa en lo más verdadero y lo más íntimo que hay en cada uno de nosotros y que no tiene límite en el espacio ni en el tiempo”.

Aquesta gran oda a la lectura, els llibres i l’acte lector és una d’aquelles petites peces que tothom ha de guardar a l’hemeroteca personal i treure’l en aquells moments de “depressió”, quan no tenim gaire clara la nostra missió, quan pensem si val per alguna cosa el que estem fent...

Magnífic!

Per reflexionar...

“Ella està en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”

Eduardo Galeano en “Las palabras andantes”, Siglo XXI Editores.

La il·lustració

Em permetreu la llicència d’obrir una nova branca de debat.

He pensat anar introduint post que girin al voltant de la il·lustració. La il·lustració és una part molt important de la literatura, i no només de la infantil i juvenil, de la literatura en general.

No sé per quina raó sempre, o gairebé sempre, unim els conceptes il·lustració amb llibres per a nens i crec que això no és del tot cert. Darrerament són moltes les mostres d’il·lustracions en àlbums que agraden als nens i els sorprenen però que també agraden i molt als adults. Diria, per experiència pròpia, que agraden més als adults que no pas als nens que potser no les acaben d’entendre o no li donen el valor que es mereixen.

Vull en aquesta nova àrea temàtica del blog anar comentant petites joies que cauen a les meves mans, que descobreixo gràcies a santa serendipia (patrona dels navegants web) o de grans il·lustradors.

I és gràcies a la serendipia (o serendipity) evidentment, navegant per diverses webs que he arribat, casualment o serendípicament, a la web de la Llotja i d’aquí a Il·lustracions i d’aquí als il·lustradors i d’aquí a la web d’en Roger Olmos...

I encetem aquesta nova... secció? Amb un il·lustrador que m’agrada particularment per la seva manera d’entendre la il·lustració, les expressions dels seus personatges, el detallisme dels seus paisatges...

Podeu contemplar i admirar la seva obra a la seva web o bé accedir al seu blog on podreu veure algunes de les seves il·lustracions, títols publicats, làmines...

A la recerca del lector (II)

Sembla que m’han escoltat ;-P
Fa uns dies penjava un post sobre el pla de foment de la lectura que la Generalitat tenia intenció d’engegar per tal de promoure l’adquisició de l’hàbit de lectura entre els nens i joves del país.
El passat 21 d’abril, en un comunicat de premsa, s’anunciava que tots els centres educatius tindran una biblioteca escolar en menys de 5 anys!!!
El que es pretén es crear biblioteques escolars i dotar-les de materials, no només en suport llibre!!!!! Sinó que a més tindran materials informàtics!!!! I fins i tot, perquè no ens queixem més, impressores, escànners, gravadores de DVD (suposo que no pagaran cap cànon) i lector òptic!! Sense això, com es pretén que funcionin les biblioteques escolars?
El que realment m’ha cridat l’atenció han estat les declaracions del Conseller Maragall "aquesta dedicació de temps, espais i entorns adequats van adreçades a què els nostres nens i nenes no només tinguin llibres a la seva disposició, una bona institució escolar, una bona bibliotecària o bibliotecari que els aconselli, que els orienti, sinó que a més tinguin un temps i un entorn adequat per a gaudir amb la pràctica de l’hàbit de la lectura".
Ep! Un moment: una bibliotecària o bibliotecari que els aconselli? En quines condicions? Amb quina dedicació? Perquè el perfil del bibliotecari està establert però no la seva definició ni funcions dins dels convenis... Em sembla perfecte tenir bons espais, això és el mínim, però de què serveixen sinó hi ha professionals darrere que els gestionin. Seria inconcebible crear hospitals ultramoderns i que els gestionin bombers, no? Llavors, per què veiem tant normal que el paper dels bibliotecaris dins les biblioteques escolars sigui tan reduït?
Per acabar, algú em pot explicar què vol dir gaudir de la pràctica de l’hàbit de lectura? No serà gaudir de la pràctica de la lectura, simplement. Això deu ser per la manca de costum.