Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges
24.7.12
17.10.11
16.9.10
2.4.10
Dia Internacional del Llibre Infantil
Avui es celebra el dia internacional del llibre infantil i juvenil...
22.2.10
22.11.09
Me'l canvies?
Quantes vegades no hem repetit aquesta frase a l'hora del pati per aconseguir aquell cromo amb el que completàvem la col·lecció?
Doncs, Bookmooch ens permet reviure "virtualment" aquestes vivències a través de l'intercanvi de llibres. Una alternativa al bookcrossing amb la que podem accedir a una omportant col·lecció d'obres on trair allò que realment ens interessa i no el que ens "trobem".
Una nova manera de reviure aquelles sensacions de quan es canviaven les novel·les d'Estefania, us en recordeu?
Aaaaaaaaaaaaaaah...
Doncs, Bookmooch ens permet reviure "virtualment" aquestes vivències a través de l'intercanvi de llibres. Una alternativa al bookcrossing amb la que podem accedir a una omportant col·lecció d'obres on trair allò que realment ens interessa i no el que ens "trobem".
Una nova manera de reviure aquelles sensacions de quan es canviaven les novel·les d'Estefania, us en recordeu?
Aaaaaaaaaaaaaaah...
23.4.09
16.3.09
Un petit plaer...
Us deixo aquesta presentació perquè gaudiu d'un espai molt especial per a la lectura: la biblioteca Lello e Irmao de Porto.
El blog dels amics Frikitecaris també fan esment d'aquesta bonica llibreria.
El blog dels amics Frikitecaris també fan esment d'aquesta bonica llibreria.
Donde habita el placer
View more presentations from acorrell7.
Gràcies Francesc!
24.1.09
10.12.08
Tria bé i llegiràs

La llibreria Al·lots - Petit príncep a redactat una gua de lectura dirigida al públic juvenil en la que es fa una gran selecció de lectura dirigides a "engaxar" a aquest públic a la lectura, tradicionalment el més complicat d'apropar al món de la literatura.
Una excel·lent guia i un excel·lent recurs per a totes aquelles persones relacionades amb el món de la lectua, els joves o ambdues coses.
Una excel·lent guia i un excel·lent recurs per a totes aquelles persones relacionades amb el món de la lectua, els joves o ambdues coses.
Felcitats!
Més sobre llibreries, llibres electrònics i biblioteques
Més sobre llibreries, llibres electrònics i biblioteques
Fa dies la premsa es feia ressò d’un debat que es va produir a l’Ateneu de Barcelona al voltant de la figura del llibre, les llibreries i el llibre digital.
En aquesta trobada un dels temes principals de discussió era la viabilitat de les llibreries en aquest nou futur on l’allargada (i virtual) ombra del llibre digital planeja per sobre del cap de tots.
El llibre digital, com a producte, crec que s’orientarà cap a la lectura acadèmica, entenent aquesta com la lectura de bibliografies temàtiques dins del món educatiu i que formen part dels temaris d’assignatures essent llibres de consulta de l’estil de manuals, llibres tècnics els que tindran més demanda que no pas aquells que abasten la lectura com activitat de lleure com poden ser novel•les, còmics i materials similars. Potser estic equivocat però el plaer de seure al sofà amb un llibre i passar, fullejar, olorar, tocar... un llibre no es pot substituir per cap gadget que ho pretengui substituir.
Crec que totes les llibreries que ofereixen un servei acurat, que orienten el lector, que no són només un espai d’exposició de llibre sinó que donen un plus de qualitat tenen el futur garantit.
El llibre no és un producte qualsevol com tampoc ho són, o no ho haurien de ser, els espais on els podem trobar. Totes aquelles llibreries que tenen una vocació de servei que va més enllà de l’atenció al client tenen un factor extra que fa que els clients repeteixin la visita.
La selecció del fons, la seva disposició, l’ambient són aspectes que converteixen les llibreries en un espai de passejada pel lector que busca, i d’altres vegades, és trobat pel llibre en una recerca que, en determinats moments, no saben del cert qui l’ha iniciat: el lector o el llibre?
Antonio Ramírez, director de la llibreria La Central, diu molt encertadament que “sobreviuran [les llibreries] que facin de la compra del llibre un plaer [...] posant-se al costat del lector, intentant veure el llibre amb els ulls d’aquest”.
Fa dies la premsa es feia ressò d’un debat que es va produir a l’Ateneu de Barcelona al voltant de la figura del llibre, les llibreries i el llibre digital.
En aquesta trobada un dels temes principals de discussió era la viabilitat de les llibreries en aquest nou futur on l’allargada (i virtual) ombra del llibre digital planeja per sobre del cap de tots.
El llibre digital, com a producte, crec que s’orientarà cap a la lectura acadèmica, entenent aquesta com la lectura de bibliografies temàtiques dins del món educatiu i que formen part dels temaris d’assignatures essent llibres de consulta de l’estil de manuals, llibres tècnics els que tindran més demanda que no pas aquells que abasten la lectura com activitat de lleure com poden ser novel•les, còmics i materials similars. Potser estic equivocat però el plaer de seure al sofà amb un llibre i passar, fullejar, olorar, tocar... un llibre no es pot substituir per cap gadget que ho pretengui substituir.
Crec que totes les llibreries que ofereixen un servei acurat, que orienten el lector, que no són només un espai d’exposició de llibre sinó que donen un plus de qualitat tenen el futur garantit.
El llibre no és un producte qualsevol com tampoc ho són, o no ho haurien de ser, els espais on els podem trobar. Totes aquelles llibreries que tenen una vocació de servei que va més enllà de l’atenció al client tenen un factor extra que fa que els clients repeteixin la visita.
La selecció del fons, la seva disposició, l’ambient són aspectes que converteixen les llibreries en un espai de passejada pel lector que busca, i d’altres vegades, és trobat pel llibre en una recerca que, en determinats moments, no saben del cert qui l’ha iniciat: el lector o el llibre?
Antonio Ramírez, director de la llibreria La Central, diu molt encertadament que “sobreviuran [les llibreries] que facin de la compra del llibre un plaer [...] posant-se al costat del lector, intentant veure el llibre amb els ulls d’aquest”.
15.11.08
Il·lustradors: Riki Blanco
Susposo que tothom que està relacionat amb el món de la il·lustració infantil i juvenil el coneix.
Riki Blanco (Barcelona, 1978) és un dels meus il·lustradors preferits pel seu estil fresc, dinàmic... En els darrers anys ha estat guardonat amb nombrosos premis (2n. Premio Nacional de Ilustración, White ravens...)
Publica des de l'any 2000 i destaquen obres com: Cuentos pulga, La mansión misteriosa...
Tota la seva obra la podeu consultar en la seva magnífica web: rikiblanco.net
Riki Blanco (Barcelona, 1978) és un dels meus il·lustradors preferits pel seu estil fresc, dinàmic... En els darrers anys ha estat guardonat amb nombrosos premis (2n. Premio Nacional de Ilustración, White ravens...)
Publica des de l'any 2000 i destaquen obres com: Cuentos pulga, La mansión misteriosa...
Tota la seva obra la podeu consultar en la seva magnífica web: rikiblanco.net
23.6.08
Més contradiccions...
Si fa uns dies en un post anterior comentava els meus dubtes sobre els resultats de les grans editorials pel que fa a l’èxit de ventes en relació a l’hàbit de lectura de la població, aquests dubtes creixen encara més quan el divendres 20 de juny es publicava a El País el següent titular: “Malos tiempos para libreros y distribuidores”.
No entenc res, si no llegim, els distribuïdors i llibreters tenen problemes per donar sortida als seus stocks... qui compra els llibres?
Entenc que les grans superfícies i cadenes de llibreries acaparen gran part de les ventes però, com pot ser que la situació d’uns sigui tan bona per uns, i em refereixo a les editorials, i els resultats tan espectaculars que presentaven fan uns dies, i tant dolenta per altres?
Continuo sense entendre res.
No entenc res, si no llegim, els distribuïdors i llibreters tenen problemes per donar sortida als seus stocks... qui compra els llibres?
Entenc que les grans superfícies i cadenes de llibreries acaparen gran part de les ventes però, com pot ser que la situació d’uns sigui tan bona per uns, i em refereixo a les editorials, i els resultats tan espectaculars que presentaven fan uns dies, i tant dolenta per altres?
Continuo sense entendre res.
18.6.08
Llibreries i grans superfícies
Es publica una columna el passat divendres al diari El País en el que s’entrevista a Joaquín Belinchón, responsable de les llibreries de Carrefour.
Voldria destacar el titular de la conversa "el best seller ha puesto de moda hablar de libros", de veritat? Aquest senyor pensa que és gràcies a aquests llibres que es parla de literatura?
En un post anterior ja es va parlar d’aquest tipus de llibres, de la seva consideració com a gènere i altres temes, però crec que és una mica exagerat arribar fins a l’extrem de les afirmacions del senyor Belinchón. Es innegable que són un element important per a la indústria editorial, que promouen la lectura i que fan que moltes persones s’apropin a la lectura i s’aficioni però crec que no són l’únic element sinó una part més.
D’altra banda, es curiosa la percepció de les "llibreries" d’aquest grup comercial en el que es parla d’una gran transformació i on els lectors "acuden a ver qué novedades descubre", ja, el que puc llegir entre línies és que puc trobar tots aquells best selers publicats en els últims mesos. No podem compara el fons d’un llibreria, la capacitat i formació dels llibreters amb aquesta gran superfície.
Què passarà amb aquests espais quan no es donin com factors com el d’enguany que ha coincidit amb la publicació d’obres molt populars com les de Ken Follet, Ruiz Zafón o Harry Potter i els seus beneficis no siguin tan estratosfèrics? Mai es podrà comparar el fons, la qualitat i el servei d’una bona llibreria.
9.6.08
Contradiccions...
Durant les últimes setmanes són moles els articles publicats a la premsa que destaquen la bona marxa dels grups editorials i de l’èxit de vendes durant el pasta 2007 i el primer semestre de 2008. El nombre de títols publicats és molt alt i cada any augmenta en uns quants milers.
Un fet similar succeeix amb la literatura infantil i juvenil (LIJ), l’èxit de ventes de moltes sèries, autores que es converteixen en icones, personatges que passen les barreres de la literatura... i en època de crisi (no, perdó, de desacceleració!)
El que a mi em té molt intrigat és que segons els informes de la Federació del Gremi d’Editors els índexs de lectura a casa nostra no són gaire espectaculars i els informes PISA remarquen que la capacitat de comprensió és baixa, i em pregunto: com s’ho fa la indústria editorial per aconseguir aquestes dades tan espectaculars?
Això vol dir que comprem els llibres però no ens els llegim? Que els que llegim ho fem tant i amb tanta passió que la indústria editorial pot mantenir aquest èxit de ventes? (a països com Finlàndia l’índex de lectura és del 90%, aquí del 57%) Com pot ser que els informes ens diguin que els joves no llegeixen i l’èxit de Laura Gallego, Cornelia Funke o J.K. Rowling sigui tan aclaparador?
També diuen des d’Alfaguara que els joves llegeixen i molt. I estic molt d’acord amb el comentari d Raúl González que diu que la base de la promoció de la lectura està a casa, a la família, una família lectora farà que el seu fill/a sigui lector/a, i que l’escola exerceix un paper bàsic. Trobo a faltar en aquest comentari a les biblioteques, però suposo que s’inclou.
Una altra dada a tenir en compte, el benefici de les grans llibreries és del 3,1% mentre que les petites perden un 1,8%. Com pot ser que es digui que les ventes s’estanquen? I a més que el negoci es consolida quan determinades llibreries tenen pèrdues? (Metro. 6.6.08)
Tampoc acabo d’entendre el debat sobre el llibre digital. Com pot ser que es posi en qüestió la supervivència d’aquest suport, actualment, amb l’èxit comercial que té? Us recomano la lectura de l’article de José Antonio Millán a Babelia (07.06.08)
Anirem veien amb el pas del temps com es soluciona tot això.
Un fet similar succeeix amb la literatura infantil i juvenil (LIJ), l’èxit de ventes de moltes sèries, autores que es converteixen en icones, personatges que passen les barreres de la literatura... i en època de crisi (no, perdó, de desacceleració!)
El que a mi em té molt intrigat és que segons els informes de la Federació del Gremi d’Editors els índexs de lectura a casa nostra no són gaire espectaculars i els informes PISA remarquen que la capacitat de comprensió és baixa, i em pregunto: com s’ho fa la indústria editorial per aconseguir aquestes dades tan espectaculars?
Això vol dir que comprem els llibres però no ens els llegim? Que els que llegim ho fem tant i amb tanta passió que la indústria editorial pot mantenir aquest èxit de ventes? (a països com Finlàndia l’índex de lectura és del 90%, aquí del 57%) Com pot ser que els informes ens diguin que els joves no llegeixen i l’èxit de Laura Gallego, Cornelia Funke o J.K. Rowling sigui tan aclaparador?
També diuen des d’Alfaguara que els joves llegeixen i molt. I estic molt d’acord amb el comentari d Raúl González que diu que la base de la promoció de la lectura està a casa, a la família, una família lectora farà que el seu fill/a sigui lector/a, i que l’escola exerceix un paper bàsic. Trobo a faltar en aquest comentari a les biblioteques, però suposo que s’inclou.
Una altra dada a tenir en compte, el benefici de les grans llibreries és del 3,1% mentre que les petites perden un 1,8%. Com pot ser que es digui que les ventes s’estanquen? I a més que el negoci es consolida quan determinades llibreries tenen pèrdues? (Metro. 6.6.08)
Tampoc acabo d’entendre el debat sobre el llibre digital. Com pot ser que es posi en qüestió la supervivència d’aquest suport, actualment, amb l’èxit comercial que té? Us recomano la lectura de l’article de José Antonio Millán a Babelia (07.06.08)
Anirem veien amb el pas del temps com es soluciona tot això.
8.3.08
Una societat sense lectors?
Durant tot el mes de gener el blog de SEDIC ha iniciat un debat amb diferents aportacions respecte a la importància de la lectura i la influència a la societat.
Crec que és un bon material i molt interessant per establir debats, discussions, xerrades... ja que aporta diferents punts de vista i diferents maneres d'entendre un mateix concepte: la lectura.
Crec que és un bon material i molt interessant per establir debats, discussions, xerrades... ja que aporta diferents punts de vista i diferents maneres d'entendre un mateix concepte: la lectura.
10.3.07
Elegía por los libros de Bagdad
Publica avui La Vanguardia, a la secció d'Internacional, Tomás Alcoverro un fantàstic article en el que exposa la situació de l'antic mercat de llibres de segona ma de Bagadad i en el que ens podem fer una idea de com era aquest mercat i el que hi podríem trobar, però no és la història i el rere fons històric que podem veure sinó una frase d'un dels venderos:
"Matar libros es peor que matar personas porque los libros son eternos"
23.1.07
Més sentències contra el cànon
Continuen les sentències contra el canòn a CD's i DVD's verges. Aquesta vegada ha estat un jutjat de Madrid el que ha sentenciat en contra del cànon... i amb aquesta van 4!!!
D'altra banda, la SGAE va recaptar el 2006 24,6 milions d'euros a tot el món en conceptes de drets d'autors...
Alguna cosa ha de canviar!!!!
11.1.07
Google i la literatura en català
Davant la notícia de que Google digitalitzarà el fons d'algunes de les biblioteques catalanas més importants reprodueixo a continuació la notícia que Vilaweb lletres publica al respecte:
"Google i cinc biblioteques catalanes han presentat un acord de digitalització i publicació a internet de centenars de milers de llibres lliures de drets d'autor. Així, doncs, una bona part del fons de la Biblioteca Nacional de Catalunya, del Monestir de Montserrat, de l'Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i de la Biblioteca del Seminari de Barcelona s'afegeixen al projecte de Biblioteques de Google. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha presidit l'acte.
Una operació milionària A l'acte de presentació, Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, ha destacat la importància de l'acord per a la internacionalització de la cultura catalana i per a facilitar l'accés a 300.00-500.000 llibres del fons de les biblioteques catalanes. Google sufragarà, ha dit, una operació que la Biblioteca de Catalunya ja s'havia proposat, però que no havia escomès perquè podia arribar a costar uns seixanta milions d'euros. Per Lamarca, l'acord té el valor afegit que els llibres estaran a disposició de tothom mercès al cercador Google, el més usat del món. Sense perjudicar el sector editorial El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que també ha parlat a l'acte, ha insistit en l'interès de l'acord, que sols abasta llibres exempts de drets d'autor i que, per tant, no perjudica les editorials, sinó que més aviat les afavorirà perquè fomentarà la lectura i estimularà l'accés a les obres literàries. Després de qualificar l'operació de mesura de foment del sector, ha observat que, malgrat el canvi inevitable cap al món digital, els llibres no desapareixerien perquè eren un producte perfecte per a difondre la cultura, encara que el sector s'hauria de reajustar, segurament. L'estratègia de Google per a retenir clients Per Jens Redner, director de Google Cercallibres a Europa, l'Orient Mitjà i l'Àfrica, l'acord és molt notable, el segon de Google amb una institució de llengua no anglesa (el primer va ser amb la biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid) i el tercer amb una institució europea. No ha dit quan es començarien a publicar a internet els llibres, perquè encara no hi ha terminis fixats, però ha assegurat que Google tenia interès a fer-ho tan aviat com fos possible. Segons Redner, la digitalització de llibres és una inversió estratègica de Google per a retenir clients: creuen que digitalitzant milers de llibres afavoreixen que els qui fan servir el cercador hi trobin més informació útil i el facin servir més sovint. De Josep Pla a Ramon Llull Isabel Aguilera, directora de Google a Espanya i Portugal, ha dit que a internet només hi havia un 10% o un 15% de la informació publicada al món, i que Google lluitava per fer que la xarxa superés aquest percentatge. També ha dit que, gràcies als llibres digitalitzats, qualsevol estudiant de qualsevol lloc del món podria llegir a internet tot d'obres literàries, de Josep Pla a Ramon Llull. Finalment, Jens Redner ha observat que un acord com aquest era una bona raó perquè el portal de Google Books Search es traduís també al català, oimés que Google no deixava de banda cap idioma. Tot i amb això, no ha dit quan es faria aquesta traducció. (Imatges: A la primera foto, el conseller Joan Manuel Treserras; a la segona, la directora de Google a Espanya i Portugal, Isabel Aguilera; i a la tercera, tots dos amb Jens Redner, director de Google Cercallibres a Europa, l'Orient Mitjà i Àfrica.)"
Una operació milionària A l'acte de presentació, Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, ha destacat la importància de l'acord per a la internacionalització de la cultura catalana i per a facilitar l'accés a 300.00-500.000 llibres del fons de les biblioteques catalanes. Google sufragarà, ha dit, una operació que la Biblioteca de Catalunya ja s'havia proposat, però que no havia escomès perquè podia arribar a costar uns seixanta milions d'euros. Per Lamarca, l'acord té el valor afegit que els llibres estaran a disposició de tothom mercès al cercador Google, el més usat del món. Sense perjudicar el sector editorial El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que també ha parlat a l'acte, ha insistit en l'interès de l'acord, que sols abasta llibres exempts de drets d'autor i que, per tant, no perjudica les editorials, sinó que més aviat les afavorirà perquè fomentarà la lectura i estimularà l'accés a les obres literàries. Després de qualificar l'operació de mesura de foment del sector, ha observat que, malgrat el canvi inevitable cap al món digital, els llibres no desapareixerien perquè eren un producte perfecte per a difondre la cultura, encara que el sector s'hauria de reajustar, segurament. L'estratègia de Google per a retenir clients Per Jens Redner, director de Google Cercallibres a Europa, l'Orient Mitjà i l'Àfrica, l'acord és molt notable, el segon de Google amb una institució de llengua no anglesa (el primer va ser amb la biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid) i el tercer amb una institució europea. No ha dit quan es començarien a publicar a internet els llibres, perquè encara no hi ha terminis fixats, però ha assegurat que Google tenia interès a fer-ho tan aviat com fos possible. Segons Redner, la digitalització de llibres és una inversió estratègica de Google per a retenir clients: creuen que digitalitzant milers de llibres afavoreixen que els qui fan servir el cercador hi trobin més informació útil i el facin servir més sovint. De Josep Pla a Ramon Llull Isabel Aguilera, directora de Google a Espanya i Portugal, ha dit que a internet només hi havia un 10% o un 15% de la informació publicada al món, i que Google lluitava per fer que la xarxa superés aquest percentatge. També ha dit que, gràcies als llibres digitalitzats, qualsevol estudiant de qualsevol lloc del món podria llegir a internet tot d'obres literàries, de Josep Pla a Ramon Llull. Finalment, Jens Redner ha observat que un acord com aquest era una bona raó perquè el portal de Google Books Search es traduís també al català, oimés que Google no deixava de banda cap idioma. Tot i amb això, no ha dit quan es faria aquesta traducció. (Imatges: A la primera foto, el conseller Joan Manuel Treserras; a la segona, la directora de Google a Espanya i Portugal, Isabel Aguilera; i a la tercera, tots dos amb Jens Redner, director de Google Cercallibres a Europa, l'Orient Mitjà i Àfrica.)"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




