Es publica una columna el passat divendres al diari El País en el que s’entrevista a Joaquín Belinchón, responsable de les llibreries de Carrefour.
Voldria destacar el titular de la conversa "el best seller ha puesto de moda hablar de libros", de veritat? Aquest senyor pensa que és gràcies a aquests llibres que es parla de literatura?
En un post anterior ja es va parlar d’aquest tipus de llibres, de la seva consideració com a gènere i altres temes, però crec que és una mica exagerat arribar fins a l’extrem de les afirmacions del senyor Belinchón. Es innegable que són un element important per a la indústria editorial, que promouen la lectura i que fan que moltes persones s’apropin a la lectura i s’aficioni però crec que no són l’únic element sinó una part més.
D’altra banda, es curiosa la percepció de les "llibreries" d’aquest grup comercial en el que es parla d’una gran transformació i on els lectors "acuden a ver qué novedades descubre", ja, el que puc llegir entre línies és que puc trobar tots aquells best selers publicats en els últims mesos. No podem compara el fons d’un llibreria, la capacitat i formació dels llibreters amb aquesta gran superfície.
Què passarà amb aquests espais quan no es donin com factors com el d’enguany que ha coincidit amb la publicació d’obres molt populars com les de Ken Follet, Ruiz Zafón o Harry Potter i els seus beneficis no siguin tan estratosfèrics? Mai es podrà comparar el fons, la qualitat i el servei d’una bona llibreria.
