Jules Verne: viatjar

Durant el més de juny Cosmocaixa Barcelona proposa un viatge amb els ulls de Verne per Cosmocaixa.

[+ informació]

A veure si és veritat!!!

En aquest informe del consell de Ministres del dia 22 d'abril es comença a parlar de la posada en marxa de les biblioteques escolars, a veure si és veritat!!!

http://www.la-moncloa.es/web/asp/muestraDocImp.asp?Codigo=c2204050#Lectura

Excel·lent recurs de webs de biblioteques

En aquesta adreça trobareu un gran recurs per a la creació i redacció d'una pàgina web d'una biblioteca i la vegada un seguit d'exemples de biblioteques públiques, universitàries, nacionals... i un munt de bibliografia.

http://www.pre.gva.es/argos/docus/webbcarios/websbibliotecarios2_index.htm

El Govern celebra el dia del llibre amb un pla per fomentar la lectura

Esperem que aquesta iniciativa no és queda en això, una iniciativa!


M. EUGENIA IBÁÑEZ
BARCELONA

La festa de Sant Jordi arriba precedida d'un regalet del Govern de Madrid. Ahir, la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, va anunciar després de la reunió del Consell de Ministres un paquet de mesures vinculades al que avui, i encara que només sigui per un dia, es convertirà en objecte del desig de molts espanyols: el llibre. De la Vega va prometre l'aprovació d'una llei general del llibre i promoció de la lectura, la creació de l'observatori especialitzat i també va avançar una proposta per accelerar la creació de biblioteques escolars a totes les comunitats autònomes.La llei, "molt avançada" segons la vicepresidenta, regularà el procés de creació i difusió literària i protegirà la propietat intel.lectual; l'observatori --consolidat en molts països europeus-- diagnosticarà la situació del sector i el pla de biblioteques, si es porta a terme, cobrirà un injustificable buit en la majoria de les escoles del país.CINE ALS DISTRICTESAl marge d'aquests compromisos polítics, el dia de Sant Jordi es presenta a Catalunya amb el reforç extraordinari del programa de l'Any del Llibre i amb les pautes ja habituals en edicions anteriors. Com a teló de fons, la polèmica al voltant de la progressiva comercialització de la jornada i la conveniència, o no, que els autors ocupin el centre de la ciutat a l'espera d'un lector a qui dedicar un exemplar. Llibreters i lectors presumeixen que, si no plou, el fet que Sant Jordi hagi caigut en dissabte donarà una animació especial a la jornada. Les xifres de l'èxit poden ser gairebé un milió i mig de llibres i cinc més de roses venuts a Catalunya i una facturació que rondarà els 19 milions d'euros, una mica superior a la del 2004.El programa de l'Any del Llibre que l'Ajuntament de Barcelona ha previst per avui inclou quatre activitats: Les veus de la nit, que ofereix música i literatura nocturnes en quatre biblioteques municipals; cine a l'aire lliure o en edificis públics als 10 districtes de la ciutat; Sant Jordi mata l'aranya, poesia a partir de les vuit del vespre al Palau de la Virreina, i sessió de portes obertes --des de les 20.00 hores fins a mitjanit-- a tots els museus municipals. La sanitat catalana també ha confeccionat un programa especial per celebrar el dia: set grans hospitals i una desena d'equips mòbils entregaran un llibre als que optin avui per sumar-se a la festa donant sang.A Barcelona, la festa serà, com sempre, ramblera, perquè a la part superior de la Rambla es produirà la principal concentració de paradetes per metre quadrat de paviment. El Gremi de Llibreters de Catalunya --uns 600 agremiats-- controla la presència al carrer de 450 parades, la majoria a Barcelona. El districte de l'Eixamble n'acollirà un centenar i Ciutat Vella, 65, 50 a la Rambla. Als districtes no centrals, la sempre escassa presència de paradetes oficials s'aguditza aquest any: només tres llibreries de Nou Barris i quatre de Sants-Montjüic i Sant Andreu sortiran al carrer.Les províncies de Tarragona, Girona i Lleida tindran, respectivament, 30, 39 i 31 parades llibreteres a la via pública. A les xifres anteriors s'hi han d'afegir els centenars de punts de venda que instal.laran tota mena d'entitats, des de partits polítics a associacions veïnals, alumnes disposats a recaptar fons per al viatge de fi de curs i persones que eventualment se sumaran avui a la venda de llibres i roses.La polèmica de la jornada girarà al voltant de la denúncia --cíclica, per una altra part-- de la progressiva mercantilització del dia de Sant Jordi, la conveniència o no que els escriptors surtin al carrer per firmar exemplars i la pèrdua de protagonisme del català davant els autors considerats mediàtics. El cert és que pocs professionals de la ploma, o eventuals amb aspiracions a ser-ho, es resisteixen a l'espectacular aparador en què el dia d'avui es converteix Catalunya.Segons informació facilitada per les editorials, només a Barcelona, més de 300 escriptors s'asseuran, amb desigual sort, en paradetes i taules a l'espera de lectors per firmar-los la seva última obra; crítics amb el sistema alguns, reticents a l'escenificació de la jornada altres, però incapaços de trencar amb la tradició o amb l'operació de màrqueting, segons com es miri. Aquesta setmana Jordi Coca va qualificar d'"amoral" la festa de Sant Jordi pel seu alt contingut comercial, va denunciar la pèrdua de "catalanitat" de la festa i va anunciar a bombo i platerets la seva negativa a firmar exemplars al carrer. L'alternativa de l'autor de Sota la pols ha consistit a atrinxerar-se a casa seva per cobrir el tràmit que exigeix la tradició.El dia de Sant Jordi mantindrà latent una altra polèmica, aquesta de més alta volada i, presumiblement, de més durada. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va fer pública el dia 8 d'abril una nota en què plantejava que la participació en la Fira de Frankfurt del 2007 --on la cultura catalana serà la convidada d'honor-- hauria de quedar limitada als autors en aquesta llengua. La Conselleria de Cultura va rebutjar aquesta possibilitat, però la controvèrsia es manté.

El valor de la lectura per Rosa Regàs

El valor de la lectura per Rosa Regàs. El Periódico de Catalunya (23/04/2005)

La lectura ha estat sempre un dels grans plaers del qual, incomprensiblement, no volen saber res el 50% dels espanyols. La lectura forma part del plaer i de la felicitat, tan aliens a les felicitats i els plaers que ens ofereixen les multinacionals del consum, d'aquells que tenen més a veure amb la plenitud que atorga la utilització de les facultats mentals, com són la fantasia, la memòria, la imaginació, l'emoció, el raciocini i la intel.ligència quan s'uneixen per construir un món de ficció autònom de la realitat en la qual es fonamenta i al mateix temps tan real com la mateixa realitat.Però, a més a més, la lectura constitueix un recurs esplèndid en els llargs períodes com l'actual, en què els diaris i les televisions, als quals recorrem buscant informació o oci, no ofereixen res més que notícies i elucubracions sobre el Papa. No ho sé, vostè, però jo no puc més de Papa. I la lectura constitueix, aleshores, un refugi que em compensa d'un món informatiu que cada vegada m'agrada menys.No hi ha res de més fàcil que posar de manifest els avantatges de la lectura sobre l'absència de lectura, la benèfica influència que té sobre tots nosaltres i el plaer que ens proporciona. Una altra cosa és que el meu discurs sigui convincent; una altra, que els pares i els mestres convencin els seus fills i alumnes, i una altra, més difícil, voler canviar els hàbits de qui no té, perquè no l'ha tingut mai, el costum de llegir, o de qui, per causes diverses difícils a vegades de determinar, l'ha perdut.Llegir és sobretot un exercici mental. Mou la ment, la revoluciona i la desenvolupa, sempre produint-li la inquietud que sorgeix quan coneixem altres àmbits i altres opinions; en una paraula, quan accedim a altres mons diferents del que ens envolta i ens protegeix. Llegir accelera el ritme de la nostra intel.ligència, l'enforteix i l'enriqueix, de la mateixa manera que caminar enforteix els músculs de les cames i ens fa més àgils.Això és elemental i un es pregunta tantes vegades com és que els pares tan aficionats que els seus fills facin tota mena d'esports, des del tennis fins a l'esgrima, no es preocupen que els seus fills desenvolupin al mateix ritme les facultats mentals, ja que la seva immobilitat és moltes vegades la responsable dels fracassos escolars.Però, a més a més, aquesta mateixa intel.ligència va adquirint amb la lectura tanta confiança en si mateixa que, pel fet de posar a debatre la seva pròpia opinió amb els parers múltiples que li ofereix la lectura, adquireix el seu propi criteri en relació amb tots els esdeveniments que la vida ens ofereix. És en bona mesura gràcies a la lectura que la intel.ligència deixa de ser susceptible de ser manipulada, almenys en part, i comença i referma el seu propi camí cap a la llibertat.I, SOBRETOT, la lectura ens converteix en creadors. El text que llegim passa inevitablement per la nostra experiència, la nostra imaginació i la nostra fantasia, gràcies a les quals som capaços d'interpretar-lo i de fer-lo nostre, de manera que el resultat de la novel.la, del relat o fins i tot de l'assaig que hem rebut el recreem en funció de la nostra pròpia interpretació. És precisament en això on resideix la grandesa de la creació: tothom qui en beu no només participa de la creació de l'autor, sinó que a partir d'aquesta creació crea la seva pròpia història.Però no em cansaré de dir, com al principi d'aquestes línies, que submergir-se en la lectura, sigui de ficció o d'opinió o d'investigació, proporciona un dels grans plaers per als quals, tot sembla indicar-ho, hem vingut al món, ja que per fer- ho disposem de les eines necessàries. És cert que aquestes eines s'han d'utilitzar, d'una altra manera ni hi ha lectura ni hi ha plaer.D'aquí ve que la lectura, sent un plaer, sigui un dels plaers actius que exigeixen la nostra col.laboració, en contraposició amb els plaers passius que ens ofereixen tants ocis coneguts avui dia, en què, per dir-ho així, gairebé no participen les facultats de l'ànima i no tenen cap més exigència que, és una menera de dir-ho, el lleu moviment de la mà per anar canviant de canal.Llegir és viatjar, és conèixer altres mons que viuen com nosaltres al planeta, però també és conèixer altres àmbits de pensament tan vàlids com els nostres. Llegir és submergir-se en la vida d'altres personatges, és detestar i estimar i comparar, és sentir complicitat amb el pensament d'un ésser que potser no coneixerem mai o dissentir d'un altre entenent els elements que ens en separen. Llegir és tenir moltes vides, és obrir- nos mil possibilitats, és tenir l'opció de conèixer i de reconèixer el passat i el present, i --¿per què negar-ho?-- és un camí que ens condueix inevitablement al centre mateix del nostre propi jo: conèixer-se al capdavall, saber-se, acceptar-se i per la mateixa raó acceptar els altres.LLEGIR ÉS un antídot contra qualsevol concepció del món excloent i fonamentalista, i un revulsiu contra la violència, la personal i la de les cegues violències que en nom de déu o de la pàtria, siguin quins siguin, tenyeixen avui d'oprobi i vergonya bona part del planeta i dels seus habitants.Però per més que els governs, com és el seu deure, sobretot si figurava en el seu programa electoral pel qual els hem elegit, posin en marxa polítiques de foment de la lectura i per més que les escoles s'esforcin a buscar mètodes per despertar i alimentar l'hàbit de la lectura en els nens, el resultat dependrà també en bona mesura del que facin els pares. En una casa sense llibres, molt pocs nens seran capaços de llegir...Llegim, doncs, siguem feliços i deixem que també ho siguin els nostres fills.

Les biblioteques escolars a la LOE

Sembla ser que sí va en serio el tema de les biblioteques escolars. Per fi apareix un article (108) que parla d'elles, i regula, de forma molt sumària el seu funcionament. Primerament diu que han d'existir al centre (important!) i després que correspon a les administracions dotar-les... quan? com? qui serà el responsable? professors? bibliotecaris?... moltes preguntes obertes han deixat!!!

A veure com acaba!!!!

Si voleu accedir al text complet de l'avantprojecte de llei:

http://www.profes.net/rep_documentos/Noticias/Anteproyecto_LOE.pdf

Llista Bescolar i Iwetel

Per si algú no les coneix...

BESCOLAR és una llista de distribució sobre Biblioteques escolars. Hi pot participar tothom i es parlen de temes de molt actualitat... un bon recurs per a estar al dia de totes les novetats.

IWETEL és un llista sobre el món de la biblioteconomia i la documentació en general. És un dels punts de referència per estar al dia del que passa en el món de les biblioteques i la documentació.

Pla de Biblioteques escolars

Avui surt publicat a El Periódico de Catalunya que el Govern està preparant un llei per a fomentar la lectura, regular el sector editorial i... la regularització de les biblioteques escolars!!!! Ja era hora, s'han adonat que hem de començar a treballar a la base, és a dir, amb els nens i donar-li les eines, biblioteques, necessàries per a iniciar-se en l'hàbit de la lectura!

Esperem que aquest procés no s'aturi ni quedi en un simple esment com ha succeït altres vegades!!!!

Sembla que alguna cosa està canviant...