La lectura ha estat sempre un dels grans plaers del qual, incomprensiblement, no volen saber res el 50% dels espanyols. La lectura forma part del plaer i de la felicitat, tan aliens a les felicitats i els plaers que ens ofereixen les multinacionals del consum, d'aquells que tenen més a veure amb la plenitud que atorga la utilització de les facultats mentals, com són la fantasia, la memòria, la imaginació, l'emoció, el raciocini i la intel.ligència quan s'uneixen per construir un món de ficció autònom de la realitat en la qual es fonamenta i al mateix temps tan real com la mateixa realitat.Però, a més a més, la lectura constitueix un recurs esplèndid en els llargs períodes com l'actual, en què els diaris i les televisions, als quals recorrem buscant informació o oci, no ofereixen res més que notícies i elucubracions sobre el Papa. No ho sé, vostè, però jo no puc més de Papa. I la lectura constitueix, aleshores, un refugi que em compensa d'un món informatiu que cada vegada m'agrada menys.No hi ha res de més fàcil que posar de manifest els avantatges de la lectura sobre l'absència de lectura, la benèfica influència que té sobre tots nosaltres i el plaer que ens proporciona. Una altra cosa és que el meu discurs sigui convincent; una altra, que els pares i els mestres convencin els seus fills i alumnes, i una altra, més difícil, voler canviar els hàbits de qui no té, perquè no l'ha tingut mai, el costum de llegir, o de qui, per causes diverses difícils a vegades de determinar, l'ha perdut.Llegir és sobretot un exercici mental. Mou la ment, la revoluciona i la desenvolupa, sempre produint-li la inquietud que sorgeix quan coneixem altres àmbits i altres opinions; en una paraula, quan accedim a altres mons diferents del que ens envolta i ens protegeix. Llegir accelera el ritme de la nostra intel.ligència, l'enforteix i l'enriqueix, de la mateixa manera que caminar enforteix els músculs de les cames i ens fa més àgils.Això és elemental i un es pregunta tantes vegades com és que els pares tan aficionats que els seus fills facin tota mena d'esports, des del tennis fins a l'esgrima, no es preocupen que els seus fills desenvolupin al mateix ritme les facultats mentals, ja que la seva immobilitat és moltes vegades la responsable dels fracassos escolars.Però, a més a més, aquesta mateixa intel.ligència va adquirint amb la lectura tanta confiança en si mateixa que, pel fet de posar a debatre la seva pròpia opinió amb els parers múltiples que li ofereix la lectura, adquireix el seu propi criteri en relació amb tots els esdeveniments que la vida ens ofereix. És en bona mesura gràcies a la lectura que la intel.ligència deixa de ser susceptible de ser manipulada, almenys en part, i comença i referma el seu propi camí cap a la llibertat.I, SOBRETOT, la lectura ens converteix en creadors. El text que llegim passa inevitablement per la nostra experiència, la nostra imaginació i la nostra fantasia, gràcies a les quals som capaços d'interpretar-lo i de fer-lo nostre, de manera que el resultat de la novel.la, del relat o fins i tot de l'assaig que hem rebut el recreem en funció de la nostra pròpia interpretació. És precisament en això on resideix la grandesa de la creació: tothom qui en beu no només participa de la creació de l'autor, sinó que a partir d'aquesta creació crea la seva pròpia història.Però no em cansaré de dir, com al principi d'aquestes línies, que submergir-se en la lectura, sigui de ficció o d'opinió o d'investigació, proporciona un dels grans plaers per als quals, tot sembla indicar-ho, hem vingut al món, ja que per fer- ho disposem de les eines necessàries. És cert que aquestes eines s'han d'utilitzar, d'una altra manera ni hi ha lectura ni hi ha plaer.D'aquí ve que la lectura, sent un plaer, sigui un dels plaers actius que exigeixen la nostra col.laboració, en contraposició amb els plaers passius que ens ofereixen tants ocis coneguts avui dia, en què, per dir-ho així, gairebé no participen les facultats de l'ànima i no tenen cap més exigència que, és una menera de dir-ho, el lleu moviment de la mà per anar canviant de canal.Llegir és viatjar, és conèixer altres mons que viuen com nosaltres al planeta, però també és conèixer altres àmbits de pensament tan vàlids com els nostres. Llegir és submergir-se en la vida d'altres personatges, és detestar i estimar i comparar, és sentir complicitat amb el pensament d'un ésser que potser no coneixerem mai o dissentir d'un altre entenent els elements que ens en separen. Llegir és tenir moltes vides, és obrir- nos mil possibilitats, és tenir l'opció de conèixer i de reconèixer el passat i el present, i --¿per què negar-ho?-- és un camí que ens condueix inevitablement al centre mateix del nostre propi jo: conèixer-se al capdavall, saber-se, acceptar-se i per la mateixa raó acceptar els altres.LLEGIR ÉS un antídot contra qualsevol concepció del món excloent i fonamentalista, i un revulsiu contra la violència, la personal i la de les cegues violències que en nom de déu o de la pàtria, siguin quins siguin, tenyeixen avui d'oprobi i vergonya bona part del planeta i dels seus habitants.Però per més que els governs, com és el seu deure, sobretot si figurava en el seu programa electoral pel qual els hem elegit, posin en marxa polítiques de foment de la lectura i per més que les escoles s'esforcin a buscar mètodes per despertar i alimentar l'hàbit de la lectura en els nens, el resultat dependrà també en bona mesura del que facin els pares. En una casa sense llibres, molt pocs nens seran capaços de llegir...Llegim, doncs, siguem feliços i deixem que també ho siguin els nostres fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada