Bon Nadal!

L’hereu de Harry Potter

A principis del proper any (el 21 de febrer de 2008) sortirà la darrera entrega de la saga Potter, l’últim, i en principi definitiu, capítol d’aquesta sèrie que ha fet que molt nens i joves, i també algun adult, entrés i descobrís el món de la literatura infantil i juvenil (LIJ).

Aquesta sèrie ha estat molt ben rebuda i ha marcat un punt d’inflexió en molts aspectes dins la història de la LIJ, però ara es planteja un nou dilema o repte: qui serà el successor? hi ha successors? afectarà aquesta manca d’icona literària als joves lectors? tindrà repercussió a nivell d’interès per la lectura?

Aquesta continuïtat està absolutament assegurada pel que fa a històries, a personatges amb una marcada personalitat que es poden convertir en nous ídols juvenil, així com escriptors excel·lents que garanteixen, sota el meu punt de vista, un nivell literari altíssim.

Ara bé, els meus dubtes es centren, no tant en el nivell d’aquesta LIJ sinó en la seva repercussió mediàtica, és a dir, continuarà tenint la LIJ la mateixa presència que amb el fenomen Potter?

Penso que, tot i que no és essencial, sí que és molt important que se’n parli de llibres, de literatura per a joves, que s’entri en debat (alguns interessants i seriosos, d’altres no tant), en definitiva, l’objectiu és que es parli de llibres.

El gran enigma serà en conèixer el nou rei del panorama literari infantil i juvenil. Properament...

La lectura per plaer

Sortia publicat fa un parell de setmanes un interessant article publicat a la La Vanguardia sobre un informe en el que es mostrava la relació directa existent entre el fet de llegir per plaer i la mitjana acadèmica amb el títol "Los niños que leen por placer obtienen mejores notas". En aquest article es dona per demostrat que tots aquells nens/es i joves que llegeixen per plaer tenen un rendiment acadèmic millor que els que no ho fan. Es fa una breu comentari indicant que més ser una relació de causa-efecte es tracta més d'una correlació.

D'altra banda, també demostra l'estudi que com més llibres hi ha a casa també és més alt el nivell de lectura d'aquest jove.

Personalment, crec que aquesta mena d'estudi si que posen en clar manifest que pot haver-hi entre la lectura i els estudis, i més concretament en els resultats acadèmics, en tant que amb un nivell lector elevat es potencien altres aspectes relacionats com pot ser la comprensió, la gràmatica o l'ortografia. És elemental.

Potser el que no vei tant clar són les conseqüències colaterals d'aquesta manca d'interès per la lectura en la vida adulta i que fan referència a la feina, el sou... potser és una mica massa exagerat en tant que no tothom troba el gust per la lectura a la mateixa edat i són moltes les persones que s'interessen en la seva etapa adulta.

Sembla ser que l'informe PISA, (i em pregunto: feia falta un informe per adonar-se d'aquesta realitat) ha deixat al descobert temes que els que estem en contacte amb els nens i joves i treballem pel foment de la lectura venim reclamant des de fa molt i molt de temps.

A veure si ens treiem alguna cosa positiva de tot aquest enrenou, que es parli més (i millor) de la lectura, de la seva importància, del seu foment i de les biblioteques i llibreries!!!!

No tenim remei, si ens ho diuen des de casa no ens ho creiem, han de venir de fora per dir-nos coses tant evidents com aquestes?

Som així!!!!

Homenatge a Sebastià Sorribas

No podia deixar passar l'ocasió de retre homenatge a un dels grans de la literatura infantil, el gran Sebastià Sorribas que amb la seva gran obra, El zoo d'en Pitus, va aconseguir que molts ens apropéssim a això de la lectura.

Sebastià Sorribas (Barcelona, 1928 - 2007) és llicenciat en Història. S'inicia en el món de la literatura infantil amb el llibre El zoo d'en Pitus, premi Folch i Torres 1965. D'aquest primer llibre se n'han fet més de 30 edicions (i es continua reeditant) i ha estat traduït a d'altres llengües com el francès, el gallec o l'euskera. El 1973 guanya el premi del CCEI amb Els astronautes del "Mussol". El 1983 apareix La cinquena gràcia de Collpelat (premi de la Generalitat 1983 i Crítica Serra d'Or, 1984). A part de conrear la novel·la infantil, és autor de nombrosos llibres per a joves sobre la història de Catalunya, alguns d'aquests llibres guardonats amb el premi de la Crítica Serra d'Or.

(informació extreta de AECLC)

A voltes amb la dinamització...

Fa uns mesos, comentava en un post de la importància de la dinamització i revitalització de les sales. Aquesta es pot fer de moltes maneres, però del que es tracta és que aquesta manera sigui captivadora, que marqui a l'usuari, que sigui una experiència que el faci pensar en aquella biblioteca i la recordi. Potser m'equivoco, però jo crec que és un motiu per fer-lo tornar.

Un exemple és com s'informa a Jimboto de la inciativa de la biblioteca de Gavà on les parets de la sala infantil han estat decorades per una pintora i amb un resultat espectacular. Un altre exemple que recordo és la superorella de la biblioteca de Can Butjosa a Mollet.

Idees com aquestes són molt benvingudes dins del nostre àmbit, ara el que necessitem és que es multipliquin!!!!