Alguna vegada ja he fet algun comentari sobre l’adequació i la necessitat de les lectures obligatòries. Al marge d’aquest debat, voldria aprofundir, donat que les lectures obligatòries són, i sembla que seran, presents durant molt de temps, voldria reflexionar respecte a la idoneïtat de moltes d’aquestes lectures.
Angeles Caso publica un interessant article “Engancharse a los libros” al Magazine de La Vanguardia (28.01.08) sobre aquest tema i reflexiona al voltant d’aquest tema i planteja una interessant qüestió: són adients les lectures obligatòries actuals per als joves? Són capaços de treure’n profit o més aviat aixequen murs envers la lectura?
Crec que el simple fet “d’obligar” a llegir, sense donar la més mínima opció de tria ja és un problema, a aquest fet li hem d’afegir el tipus de lectura que es selecciona. És molt difícil als 14, 15 o 16 anys comprendre obres com La Celestina, El Quijote o La vida es sueño, i encara més que aquestes facin despertar en els joves el gust per la lectura. Crec que no fan cap mena de favor.
També podem plantejar aquesta qüestió des d’un altre plantejament: per què els joves no arriben amb prou nivell per poder treballar aquest tipus de lectura? Pensant que aquest tipus de lectura es fa a 4t de la ESO o Batxillerat (16 – 18 anys), no es treballa prou bé a les etapes anteriors? El nivell amb el que haurien d’arribar a aquests cursos els hauria de permetre fer una bona lectura d’aquest tipus de lectura?
Crec que el problema no es tracta tant de si la lectura és comença abans o més tard, tot i que és de petits quan millor es poden adquirir aquests hàbits i, menys esforç li suposarà i més podrà gaudir ja que no li serà una tasca imposada sinó un fet natural, sinó que gran part del problema rau en la selecció i el fet de donar llibertat per a poder triar.
Una opinió.
28.2.08
22.2.08
Lectures que revitalitzen!
Aquests dies per motius diversos he pogut LLEGIR, en majúscules, i dic en majúscules perquè han estat lectures de QUALITAT.
Es tracta de llibres que et carreguen les piles, que et renoven l’energia i que fan que se t’obri la ment, que inspiren, que motiven, que et fan veure que no estàs sol en la teva “lluita”, que et comprenen i que t’animen a continuar.
Un dels llibres, La lectura i la vida d’Emili Teixidor és una d’aquelles lectures de reafirmació. Totes les idees, plantejaments i objectius que tots els que pensem que la lectura en els joves i infants és un element clau no només ho confirma sinó que a més dona petites estratègies a partir de les quals fomentar-la o, i per a mi és encara més important, et permet fer volar la imaginació, crear les teves estratègies, reflexionar sobre les activitats que fas... Tinc el llibre ple de post-it!!!
L’altra lectura, tot i que no és actual, és un llibre publicat el 2005 però amb uns continguts que no “caduquen”. El llibre és La biblioteca, el cor de l’escola, de Jaume Centelles. El títol ja és prou significatiu i el que voldria destacar és, al marge dels continguts teòrics que són impecables, la seva vessant pràctica. El com que en tants pocs llibres apareix i que en aquest és la part fonamental. Podem trobar materials, llistats bibliogràfics, mostres de materials, programacions d’activitats... una feina generosa.
Un llibre en el que es mostra una manera de treballar, una il·lusió, unes ganes de motivar, de donar a conèixer, d’engrescar.
És un llibre que, en aquelles etapes en la que tot és fosc, negre, res ens surt del dret, se’ns esgoten les idees, etc., sempre podem tornar per carregar les bateries. Un llibre que hauria de ser, i que serà, un referent per a tots aquells que treballem a la biblioteca escolar, amb la literatura infantil, que ens interessa la lectura i la seva promoció.
Es tracta de llibres que et carreguen les piles, que et renoven l’energia i que fan que se t’obri la ment, que inspiren, que motiven, que et fan veure que no estàs sol en la teva “lluita”, que et comprenen i que t’animen a continuar.
Un dels llibres, La lectura i la vida d’Emili Teixidor és una d’aquelles lectures de reafirmació. Totes les idees, plantejaments i objectius que tots els que pensem que la lectura en els joves i infants és un element clau no només ho confirma sinó que a més dona petites estratègies a partir de les quals fomentar-la o, i per a mi és encara més important, et permet fer volar la imaginació, crear les teves estratègies, reflexionar sobre les activitats que fas... Tinc el llibre ple de post-it!!!
L’altra lectura, tot i que no és actual, és un llibre publicat el 2005 però amb uns continguts que no “caduquen”. El llibre és La biblioteca, el cor de l’escola, de Jaume Centelles. El títol ja és prou significatiu i el que voldria destacar és, al marge dels continguts teòrics que són impecables, la seva vessant pràctica. El com que en tants pocs llibres apareix i que en aquest és la part fonamental. Podem trobar materials, llistats bibliogràfics, mostres de materials, programacions d’activitats... una feina generosa.
Un llibre en el que es mostra una manera de treballar, una il·lusió, unes ganes de motivar, de donar a conèixer, d’engrescar.
És un llibre que, en aquelles etapes en la que tot és fosc, negre, res ens surt del dret, se’ns esgoten les idees, etc., sempre podem tornar per carregar les bateries. Un llibre que hauria de ser, i que serà, un referent per a tots aquells que treballem a la biblioteca escolar, amb la literatura infantil, que ens interessa la lectura i la seva promoció.
15.2.08
Punts de vista controvertits
En el darrer número de l’ITEM núm. 46 apareix publicat una article sobre les biblioteques escolars sota el títol “Quinze anys de biblioteques escolars a Catalunya (1992-2007) crònica d’una altra oportunitat perduda” de la Mònica Baró i la Teresa Mañà.
En aquest article es fa un ampli repàs als darrers anys d’evolució en l’àmbit de les biblioteques escolars indicant quin és l’estat d’aquestes biblioteques, quina és la realitat en comparació amb la legislació vigent que les regulen, quines accions s’han fet des del món de la biblioteconomia... potser una mica massa negatiu, no?
És cert que la realitat de les biblioteques escolars és complicada, que des de les institucions no tenen gaire clar quin camí s’ha de seguir, ni quines han de ser les accions correctes per tal d’aconseguir el bon funcionament d’aquestes, dona la sensació que s’improvisa. I no entraré en la qüestió del perfil de professional que ha de treballar en aquest tipus de biblioteques (això en un altre post). També és cert que des de l’àmbit professional s’estan fent coses i molt interessants però crec que és necessari “institucionalitzar i regularitzar” d’alguna manera aquesta situació per donar força per establir-se de manera definitiva.
No obstant, no tot és tan negre, si que hi ha petites clarianes per poder veure el sol i petites iniciatives que van fent via i van donant el seus resultats. Potser no són conegudes, però que des de la seva petita trinxera estan aconseguint el que haurien de pretendre totes les biblioteques escolars: promocionar la lectura. També és cert que des d’aquestes trinxeres no guanyarem mai la guerra que cal sortir i donar-se a conèixer, fer allò que els bibliotecaris mai hem fet bé que és “vendre’ns”. Fer marketing, campanyes similars a les de les biblioteques públics. Crec que la feina d’aquestes ha de ser un referent a seguir en tant que gràcies al seu treball, la seva oferta d’activitats i serveis i el recolzament de les institucions s’han consolidat com un dels serveis més ben valorats dins la societat.
Si més no, continuarem a les trinxeres treballant, lluitant per guanyar aquesta guerra, pitjor això que res.
En aquest article es fa un ampli repàs als darrers anys d’evolució en l’àmbit de les biblioteques escolars indicant quin és l’estat d’aquestes biblioteques, quina és la realitat en comparació amb la legislació vigent que les regulen, quines accions s’han fet des del món de la biblioteconomia... potser una mica massa negatiu, no?
És cert que la realitat de les biblioteques escolars és complicada, que des de les institucions no tenen gaire clar quin camí s’ha de seguir, ni quines han de ser les accions correctes per tal d’aconseguir el bon funcionament d’aquestes, dona la sensació que s’improvisa. I no entraré en la qüestió del perfil de professional que ha de treballar en aquest tipus de biblioteques (això en un altre post). També és cert que des de l’àmbit professional s’estan fent coses i molt interessants però crec que és necessari “institucionalitzar i regularitzar” d’alguna manera aquesta situació per donar força per establir-se de manera definitiva.
No obstant, no tot és tan negre, si que hi ha petites clarianes per poder veure el sol i petites iniciatives que van fent via i van donant el seus resultats. Potser no són conegudes, però que des de la seva petita trinxera estan aconseguint el que haurien de pretendre totes les biblioteques escolars: promocionar la lectura. També és cert que des d’aquestes trinxeres no guanyarem mai la guerra que cal sortir i donar-se a conèixer, fer allò que els bibliotecaris mai hem fet bé que és “vendre’ns”. Fer marketing, campanyes similars a les de les biblioteques públics. Crec que la feina d’aquestes ha de ser un referent a seguir en tant que gràcies al seu treball, la seva oferta d’activitats i serveis i el recolzament de les institucions s’han consolidat com un dels serveis més ben valorats dins la societat.
Si més no, continuarem a les trinxeres treballant, lluitant per guanyar aquesta guerra, pitjor això que res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)