El boom best-seller genera, com ja és tradicional, un debat al voltant del nivell i qualitat literària dels mateixos llibres. Hi ha debats de tot tipus: els que els defensen, els que els hi van en contra, els que es queixen de que tapen les veritables obres literàries, els que els consideren una lectura de cap de setmana…
Apareixen als quioscos multituds de col·leccions d’autors de best-seller, als diaris... és un "fenomen" habitual dins del món editorial i una gran font d’ingressos... però jo em plantejo si t aquest tipus de llibre es poden ficar en un mateix sac. Si podem equiparar i ficar dins la mateixa bossa El codi Da Vinci i Els pilars de la terra, només per posar un exemple. Podem, seguint el mateix model, equiparar autors? Stephen King i Noah Gordon, Julia Navarro i Ruiz Zafón?
Hi ha crítics que no recomanen mai la lectura de best sellers ja que consideren aquestes obres com un gènere menor, com una literatura lleugera que no aporta res. En canvi, altres les consideren, pel fet de ser molt venudes i recomanades, una lectura obligatòria.
Potser la solució arribarà d’aquí uns anys quan el temps salvi o condemni, quan d’aquí uns anys veiem, tot i que moltes vegades no és necessari que passin anys, es pot saber de seguida, quines obres "sobreviuen" i quines no.