El boom best-seller genera, com ja és tradicional, un debat al voltant del nivell i qualitat literària dels mateixos llibres. Hi ha debats de tot tipus: els que els defensen, els que els hi van en contra, els que es queixen de que tapen les veritables obres literàries, els que els consideren una lectura de cap de setmana…
Apareixen als quioscos multituds de col·leccions d’autors de best-seller, als diaris... és un "fenomen" habitual dins del món editorial i una gran font d’ingressos... però jo em plantejo si t aquest tipus de llibre es poden ficar en un mateix sac. Si podem equiparar i ficar dins la mateixa bossa El codi Da Vinci i Els pilars de la terra, només per posar un exemple. Podem, seguint el mateix model, equiparar autors? Stephen King i Noah Gordon, Julia Navarro i Ruiz Zafón?
Hi ha crítics que no recomanen mai la lectura de best sellers ja que consideren aquestes obres com un gènere menor, com una literatura lleugera que no aporta res. En canvi, altres les consideren, pel fet de ser molt venudes i recomanades, una lectura obligatòria.
Potser la solució arribarà d’aquí uns anys quan el temps salvi o condemni, quan d’aquí uns anys veiem, tot i que moltes vegades no és necessari que passin anys, es pot saber de seguida, quines obres "sobreviuen" i quines no.
3 comentaris:
La literatura de best-seller és una literatura de gènere, com la ciència-ficció o la policíaca.
De vegades, una obra ultrapassa el seu gènere i es converteix en una obra que passa a formar part de la literatura universal.
Exemples d'autors que han superat el seu gènere poden ser Ray Bradbury o George Orwell en el cas de la ciència ficció, Raymond Chandler en el de la policíaca, entre molts d'altres.
També algunes de les obres considerades de la literatura universal han estat en el seu moment best-sellers, però en aquest cas no m'atreveixo a posar cap exemple.
Totalment d'acord, el que no entenc són algunes crítiques ferotges cap a aquest tipus de literatura i com diu el refrany, "el tiempo lo pone todo en su lugar"
Jo no penso que un best-seller sigui una obra menor... Jo acostumo a llegir-ne (penso que si tothom m'en parla, es que alguna cosa bona tenen!)
De fet passa una mica com les pel·lícules... (tot i que no és comparable) el fet de que una pel·lícula provingui de Hollywood i tingui al darrera pressupostos millonaris no la fa més bona ni més dolenta crec, igual que una pel·lícula produïda a Europa i amb una cinquena part de pressupost!
bé, no sé. Tot i aixi, jo amb les produccions cinematogràfiques intento prioritzar el cinema d'autor i fet "a casa" (ara considero Europa casa meva, jajaja) però amb els llibres, sovint em deixo endur per les masses...
Publica un comentari a l'entrada