Filosfia simpsoniana

Fa uns dies vaig llegir un article al suplement d’estiu d’El País sobre filosofia. La meva sorpresa va ser descobrir que els pensadors no eren altres que Lisa, Marge, Bart i Homer (i no em refereixo al grec), ni més ni menys que la família Simpson.

El proper hivern es publicarà un llibre en el que es recullen i analitzen moltes de les cèlebres frases que capítol rere capítol apareixen a la divertida sèrie nord-americana que aquest any ha fet la majoria d’edat (18 temporades consecutives en antena).

És molt curiós l’anàlisi que se’n fa dels personatges així com de la seva personalitat i manera de ser, i el que en cara és més curiós és l’estreta relació que mantenen amb determinades tendències i pensaments filosòfics. Hi ha 20 filòsofs de diverses universitats dels EE.UU i Itàlia que fan assaigs sobre la coneguda família grogra!!!

Aquest nou llançament no és el primer en aquesta línia ja que han aparegut altres estudis similars igual que ha passat amb altres sèries nord-americanes de reconegut èxit internacional com ara Seinfield.

Una joia pels amants dels Simpson!

P.D. Una petita joia: “Normalmente no rezo, pero si estás ahí, por favor, sálvame Superman”

Font: Soler, Jordi. “Homer y la escuela de Springfield” dins El País. 16.08.2008, p.2

Les novel·les...

“No són importants els llibres? – va preguntar-li Bruno.

Els que tracten de les coses del món, ho són molt . va explicar-li Herr Liszt – Però les novel·les no.

Els llibres que parlen de coses que no han passat no són importants”

El noi del pijama a ratlles. John Boyne.

Llibre digital, en paper, virtual?

El debat entre llibre digital i en paper és un dels permanents dins del món editorial. L’aparició del Kindle, ja fa un cert temps, sembla revolucionar el mercat (com molts altres gadgets per l’estil) del llibre electrònic o digital.

És curiós que malgrat l’empenta que des de diversos sectors se li ha volgut donar no ha tingut l’acollida que es pensaven tot i que vivim en un moment en que tot aparell que contingui en el seu nom un i... o un e- és èxit segur de ventes. Sabem que un llibre, per molt electrònic que sigui, no deixa de ser un llibre i que no es vendrà al mateix ritme que un telèfon (tot i que no deixa de ser un telèfon) o una videoconsola. Sembla ser que l’èxit de l’eina d’Amazon, Kindle, ha estat força discret ja que la pròpia empresa es nega a donar xifres de venda.

És cert que l’e-book té molts avantatges respecte al llibre tradicional:

Lleuger, pesa només 295gr.
Bateria per 30 hores de lectura (difícil aquest càlcul, ja que ningú
llegeix al mateix ritme ni velocitat!!!)
Només 15 cm. d’alçada
Pot emmagatzemar unes 200 hores (suposo que depèn de l’obra)


Ara bé també té els seus inconvenient, i el principal crec que és la manca de material, no obstant comencen a aparèixer diverses editorials especialitzades (Leer-e) i algunes ja fan els seus llançaments alhora en paper i digital (la darrera obra de Noah Gordon, El celler, es va publicar en format digital abans que la versió en paper) o altres projectes com el Google Library.

El mercat de l’e-book va creixent i ampliant la seva oferta de títols i d’aparells lectors i en un futur proper el seu ús serà molt més ampli, ara bé no sé si l’ús serà com a lectura d’oci o de treball, ja que les prestacions de cara a l’àmbit professional poden ser molt àmplies (lectures de projectes, memòries, informes...).

Penso que el llibre digital i el llibre tradicional estan destinats a conviure ja que l’experiència de la lectura en suport paper, l’olor de paper nou, el tacte de les cobertes... no el podrà substituir cap aparell.

Més informació: Barnet, Àlex “El e-book busca su hueco” dins Cultura/s. Núm.320, p.11.

ALFIN a les escoles!

Gràcies a l'interessant blog ALFIN m'informo que la secció dedica al coneixement i la informació de la UNESCO està preparant material sobre la inclusió de l'alfabetització informacional (ALFIN) al currículum escolar

Una gran aportació ja que l'existència d'aquest tipus de material és força escassa i serveix com a base per al plantejament de molt projectes que en diversos centres ja s'han engegat com l'experiència de la Glòria Durban a l'escola del Clot. El fet de disposar de material creat per la UNESCO fa que la base sobre la qual construir un projecte sigui molt més forta.

Esperem que el desenvolupament d'aquest background paper continui el seu camí.