El Document, publicació del COBDC, es fa ressò de les accions que el Col·legi està realitzant pel que fa a la descripció del paper de les biblioteques escolars dins de la llei.
Això no és nou. Des de la pròpia llei de biblioteques fins a la pròpia LOE s’esmenta quin és o hauria de ser el paper dins de l’àmbit acadèmic d’aquests equipaments però mai s’ha fet res per aconseguir que es compleixi amb la llei.
Els nous currículums parlen de fer servir i tractar la informació, de conèixer tècniques per a la selecció d’informació, de crear hàbits lectors i crear gust per la lectura, fins i tot d’una nova competència (un nou criteri d’avaluació) en tractament de la informació i una altra que és en l’ús de materials digitals, però com fer-ho si les biblioteques escolars estan completament abandonades?
Dins dels mateixos currículums s’estableixen objectius similars en altres àrees però amb una diferència, que tots aquests conceptes estan dotats de personal, infraestructures i materials. Com fer educació física si no es disposa d’un espai (més adequat o menys, però un espai) per fer les diferents activitats?
Al marge de la dotació material (espai i fons) no ens em d’oblidar del personal. Com podem pretendre aconseguir pujar determinats nivells, com ara la comprensió, l’hàbit de lectura... si no hi ha professionals al darrera que coordinin i gestionin aquests espais. Darrerament es parla de l’escola com un espai obert, on cada vegada més perfils professionals es troben, i es valora de manera molt positiva aquesta trobada ja que el treball de diferents professionals són un factor enriquidor, per què encara no està consolidada la figura del bibliotecari com un dels perfils que conviuen a l’escola?
No siguem hipòcrites! No es pot pretendre demanar que els nostres alumnes siguin "competents" informacionalment si no disposen de les eines necessàries per aconseguir-ho ni d’especialistes que els formin en aquest camp.
Una altra cosa que tampoc entenc és com no s’aprofita l’oportunitat de la redacció d’aquesta llei per consolidar projectes que la pròpia Generalitat ha engegat dins d’aquest àmbit com els puntedu? Si realment es creu en aquesta mena de projectes per què no es ratifiquen legislativament? I encara més, per què no s’estenen a la totalitat de centres de Catalunya amb una dotació econòmica i personal completa? Potser algú es pensa que no funcionaran? Com a mínim provem-ho!
Ja fa uns quants anys, que en aquest mateix bloc, insisteixo en la necessitat del reconeixement d’aquest equipament, de la importància dels bibliotecaris escolars, de la incidència que pot tenir en la vida del centre i en els alumnes.
Continuarem lluitant!
