4t. aniversari

4t. any a la blogsfera!

Cuentos líquidos

El Laberinto de las Artes lanza al mercado editorial la nueva colección de relatos breves ilustrados "Cuentos Líquidos". De nuevo agua y literatura se reúnen en esta novedosa colección, que formará parte del catálogo oficial de publicaciones de Expo Zaragoza 2008, en la que relatos de escritores universales como Franz Kafka, Julio Cortazar o Cristina Peri Rossi son ilustrados por los premios nacionales Riki Blanco, Elisa Arguilé y Elena Odriozola.Bajo el título "Cuentos Líquidos" se plantea una colección de cuentos ilustrados orientados al público adulto, en la que el agua se presenta como elemento inspirador. El silencio de las Sirenas de Franz Kafka, Náufragos de Cristina Peri Rossi y Aplastamiento de las gotas de Julio Cortázar son los encargados de inaugurar esta apuesta literaria cuyo toque renovador corre a cargo de las personales ilustraciones de los premios nacionales de ilustración Riki Blanco (Cuentos Pulga, Como pez en el agua), Elisa Arguilé (Mi Familia, Hasta casi 1000 bichos) y Elena Odriozola (La princesa que bostezaba a todas horas, Un regalo del cielo).

Informació: de Laberintodelasartes

Il·lustradors: Riki Blanco

Susposo que tothom que està relacionat amb el món de la il·lustració infantil i juvenil el coneix.

Riki Blanco (Barcelona, 1978) és un dels meus il·lustradors preferits pel seu estil fresc, dinàmic... En els darrers anys ha estat guardonat amb nombrosos premis (2n. Premio Nacional de Ilustración, White ravens...)

Publica des de l'any 2000 i destaquen obres com: Cuentos pulga, La mansión misteriosa...

Tota la seva obra la podeu consultar en la seva magnífica web: rikiblanco.net

Don’t worry, be happy biblioteques escolars! (II)

Continua el debat sobre les biblioteques escolars a la Comunitat de Madrid.

El Colegio Profesional de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid (COABDM) ha enviat una carta a la consellera d’educació de la comunitat de Madrid per esposar-li la seva oposició a la iniciativa de que siguin els mestre els que es facin càrrec de les biblioteques escolars.

En aquesta carta es defensa a través de diversos arguments els motius pels que (tot i que personalment crec que són molt evidents) els bibliotecaris haurien de ser (valga la redundancia) els responsables de les biblioteques escolars:

- Es defensa el perfil del bibliotecari com l’idoni pel càrrec de la mateixa manera, com ja s’ha dit en moltes ocasions, la tasca del gabinet psicopedagògic la desenvolupen psicòlegs i pedagogs, i no mestres que han fet cursos de psicologia i pedagogia.

“Excelentes titulados en magisterio que, a pesar de la gran voluntad e ilusión que sin duda intentarán poner en el empeño, no poseen, al no ser esta su formación ni su profesión, las habilidades y capacitaciones de los bibliotecarios profesionales, formados durante cinco años en estudios universitarios superiores específicos, y por tanto sin duda los mejor capacitados para aportar los criterios profesionales necesarios para conjugar por ejemplo la amortización de recursos con la obtención de la máxima calidad, llevar a cabo la implementación de tendencias, o en definitiva, lograr una calidad y una excelencia a la que los centros madrileños tienen derecho y a la que no tienen por qué renunciar por un simple error de base rectificable, partiendo de la lógica de que, al igual que la pedagoga del centro o la psicologa lo son específicamente, el bibliotecario escolar también puede y ha de serlo, dado que existe como profesional, y es un perfil diferente del docente.”

- Existeix una paradoxa pel que fa als requeriments professionals ja que no se sap per quin motiu no es necessita d’un perfil específic per accedir a aquesta feina.

“Hay que entender que no deja de ser una paradoja descorazonadora que mientras en la empresa privada, y salvo honrosas excepciones, el desconocimiento de nuestra profesión y la precariedad son el dia a día, también en la gran mayoría de las oposiciones a la administración, no se está exigiendo titulación específica para desempeñar nuestro trabajo.”

- Sembla que és tradició enviar aquella gent que potser no compleix amb un perfil professional concret a la biblioteca. Alguns van castigats, tot i que hi ha excepcions, la gent no té l’actitud adequada per desenvolupar aquesta feina.

“Así pues hoy, archivero, bibliotecario o documentalista, lo puede ser cualquier titulado, e incluso se envia, como vemos en los medios, a las bibliotecas a los funcionarios castigados, mientras nuestros estudiantes se preguntan logicamente para qué esforzarse estudiando cinco años y nuestras aulas se vacían dramaticamente.”

- La importància de que siguin professionals els que desenvolupin el projecte està en la possibilitat d’oferir un servei amb el màxim de qualitat amb una coherència i solidesa per poder oferir un servei de qualitat. La definició que es fa del que hauria de ser una biblioteca és molt completa:

“La biblioteca escolar ha de ser la catalizadora del conocimiento en la escuela, como centro de pensamiento, de cultura y también de disfrute. Una biblioteca escolar es mucho más que catalogar correctamente una colección. Es también necesaria la dinamización del centro, el estudio de las necesidades específicas de sus distintos tipos de usuarios, es decir, no solo los alumnos, sino TODO el personal del centro, convirtirla también en un recurso diario fundamental para los profesores y el resto del personal, e incluso para padres y ex-alumnos.”

Don’t worry, be happy, biblioteques escolars!

Fa uns dies que circula per llistes de distribució una notícia informant de la nova política de la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid on a partir del 2009 les biblioteques seran gestionades per professors que rebran una formació específica en biblioteconomia i documentació a més d’un plus en el seu sou per la gestió de la biblioteca.

Una manera força barata de solucionar el tema de les biblioteques escolars: les obrim, donem una propina a les persones que ho portin i ho presentem com: “Tots els centres educatius de la Comunidad de Madrid disposen de biblioteca escolar”, política!

Els hi faig una proposta: facin un curset de primers auxilis a tot el professorat i creïn un servei mèdic al centre per quan algun dels alumnes es facin mal o no es trobin bé puguin anar a consultar al “metge”.

Però encara es pot humiliar més a un col·lectiu, el nostre els bibliotecaris, ja que aquest plus serà igual que els que reben les persones que, molt dignament, vigilen els alumnes al menjador. Evidentment, seguint la mateixa línia de pensament (?) creuen que una biblioteca escolar és un espai en el que s’obre un espai on tenir recollits els nens una estona perquè facin els deures... quina vergonya!

Per quin motiu els polítics són tan reticents a contractar personal qualificat per a desenvolupar un projecte? L’escola no ha de ser un punt de trobada de diferents perfils professionals? Els diferents punts de vista no són els que enriqueixen el funcionament d’aquests centres?

Una biblioteca escolar és (o pot arribar a ser quan se li donen els recursos humans i materials necessaris) un espai vital per a la vida d’un centre: punt de trobada, d’estudi, de treball individual i col·lectiu, d’autoformació, de reflexió, de debat, de descoberta...

Demanem que els nostres alumnes siguin capaços de dominar les TIC, de gestionar una quantitat immensa d’informació, que seleccionin, que sintetitzin... i no els hi oferim l’eina clau per poder desenvolupar aquestes competències? Perquè, no oblidem, una de les competències que marca la LOE que tots els alumnes han d’assolir durant l’etapa educativa és la competència en el tractament de la informació i competència digital (ALFIN + TIC).

Per què no llegeixen els estudis sobre la influència de la biblioteca escolar en el rendiment dels alumnes de països com Canadà, Austràlia o EE.UU? en aquests estudis es demostra, a través d’una comparació entre centres que disposen o no de biblioteques escolars, que els resultats acadèmics d’aquells alumnes que comptaven amb biblioteca al seu centre eren millors que aquells que no en tenien...

Si són resultats els que necessiten, demostrar quantitativament la necessitat de l’existència d’aquests espai per poder acreditar la seva “creació”, reconstrucció o adaptació a les noves necessitats els poden trobar en qualsevol moment. Ara bé, crec que no sempre ens hem de moure sota aquestes pautes ja que molts dels inputs i outputs que genera un equipament d’aquestes característiques són intangibles, conceptes difícilment quantificables però amb una influència directa en les persones, perquè no ens oblidem que a les escoles treballem amb persones.

Una gran frase...

“Había una biblioteca tan, tan, tan pobre, que sólo tenía libros buenos”
Augusto Monterroso