El "titanic" de l'educació

Així és com Fabricio Caivano titula el seu article en el que es fa una reflexió sobre l'estat actual de l'educació:

"Els docents ressusciten el setembre. Però al juliol, els més compromesos, es conjuren per proposar canvis, repensar el seu complicat ofici i dir-li a la societat que existeixen i que són una peça important del tan esbombat canvi social. Broten amb la calor, per tot arreu, les escoles d'estiu. La de Barcelona, la pionera i més veterana, la de Rosa Sensat, ha comptat amb poc menys d'un miler de participants; i aquest any, com el 1975, han elaborat un document propositiu que serà un referent, en aquests pròxims anys, per a la transformació del sistema educatiu; com ho va ser el que van elaborar el 1976, al segle passat.És la conjura dels savis, gent que dedica dies de vacances a aquestes ocupacions; per cert, no retribuïdes. Es proposen --ens proposen-- una cosa de summa importància: transformar l'escola, posar-la al dia i de cara al futur. En suma, una nova manera de "fer escola". Canviar els vells mètodes inclou, al meu parer, canviar alguns pressupòsits de l'encara anomenada "nova escola".Ens proposen que també nosaltres modifiquem les institucions socials, les responsabilitats de les família en les seves relacions amb l'escola. Cada vegada més els docents han de partir del que en podríem dir educació zero, perquè es veuen obligats a ensenyar una sèrie d'hàbits elementals que suposadament haurien de ser apresos dins de l'àmbit familiar. Hàbits bàsics, in- eludibles: estar-se asseguts, no cridar ni barallar-se, escoltar, esforçar- se i acceptar la ineludible ració de sentit comú, de límits i inhibicions per poder acomodar-se a les convencions i regles de l'escola, el lloc on hauran d'estar uns anys.En un clima així no hi ha qui pugui articular, raonablement, aprenentatges instrumentals i, menys encara, conductes necessàries i valors cívics i individuals.

PRENGUEM el tema de la violència en algunes aules. És absolutament preocupant que als centres escolars, que haurien de ser l'espai per a la raó i la convivència, s'hi imposi la força i la conflictivitat. Cada cop són més les notícies --mediàticament impactants-- d'episodis conflictius més o menys alarmants a les aules. Situacions minoritàries, però alarmants pel que suposen de pèrdua d'autoritat del professorat, de rebuig dels processos d'aprenentatge, d'agressions contra els febles i fins i tot contra el professorat o de conductes que són directament delictives. Això explica la inflació del malestar docent i de baixes per estrès i depressió en tots els nivells, potser amb la interessant excepció de l'infantil.

Sembla com si els valors i les conductes que s'aprenen fora de l'escola, fossin ja tant formatives o més que la llarga i complexa vida escolar. Hi ha poques anàlisis fetes sobre les nombroses experiències d'oci preadolescent i juvenil; aquests ritus ineludibles per "ser gran"; aquesta trinitat ritual de precocitat sexual, alcohol i drogues, legals o no; de la compulsiva banalització de tot, al capdavall com molts adults. En l'anonimat de la nit i el caliu de la massa, s'anul.len els lí- mits, s'impulsa un procés creixent de transgressió dels hàbits i dels mecanismes apresos --almenys formalment-- en la seva socialització familiar i escolar. Els models a admirar són la implacable doctrina catòdica de la infratelevisió, la seva banal megaporqueria, les seves formes i maneres, arquetips de mediocritat i ignorància, models molt eficaços i que, psicològicament i simbòlicament, configuren un perfil educatiu frontalment contradictori amb el clima necessari per aprendre i aprendre a ser.Són pràctiques molt esteses que podem qualificar de devoradores de temps, de sentit, d'autonomia i sensibilitat. Encesos per l'explosió d'hormones i la fam d'experiències d'adrenalina, il.luminats per la seva comunió gregària basada en arquetips impresentables d'un parell de mentides ideològiques i polítiques, maquillades com la veritat. Es desprèn de tot plegat que l'agressió i la violència siguin la via divertida a una vida sense projecte vital ni sentit, resultat d'una deseducació accelerada i precoç.

L'EDUCACIÓ es troba en un punt zero i avui és gairebé impossible realitzar, mitjançant ella, l'antiga i acreditada idea il.lustrada de l'escolarització com a via real a la cultura individual i a aquella gran escola d'ordenament cívic que és la democràcia. Molts ciutadans, davant d'aquest panorama (que aquí hem simplificat) demanen mà dura, es manifesten fins i tot sota pal.li i exigeixen la tornada cap als valors immutables, a la trama de l'escola tradicional, que tenia com a simplista sen- tència central aquella de la lletra per la sang entra.¿És possible fer en aquest clima social ciutadans il.lustrats i responsables? Jo no ho creuria si no fos per tots aquests milers d'ensenyants que, aguantant la calorada que fa aquest juliol, estan reunits per reflexionar ja sobre els deures del setembre."

El Periódico de Catalunya. 16.07.2005