31.10.07
30.10.07
Censura als blogs?
Publicava divendres passat El País una notícia que podríem qualificar si més no de curiosa. El titular deia : "Italia prepara una ley para controlar los blogs" i s’explicava quina era lo proposta de llei per controlar i regular l’ús i publicació dels blogs en aquest país. Les mesures que es pretenen prendre van des de l’obligació de contractar un periodista col·legiat que faci la funció de director de la publicació, registrar-se com una empresa editorial o gravar-lo amb impostos.
Evidentment, la resposta per part de la blogosfera italiana ha sigut immediata i contundent, fins el punt que el Govern italià es planteja, com no podia ser d’altra manera, la retirada d’aquesta llei.
També s’informa que algun blog, en concret el del professor de la Universitat de les Illes Balears, Ricardo Galli, ha hagut de retirar el seu blog degut als posts publicats.
La lectura que podem fer d’aquesta notícia és doble: d’una banda, podem prendre’ns-la com una anècdota, una idea absurda d’un Govern que pretén desviar l’atenció sobre altres temes o que simplement no ens saben més, o bé com un primer toc d’atenció sobre les polítiques de determinats governs sobre aspectes que molesten o no agraden.
Fa un temps, si no recordo malament ja es va publicar un manifest sobre l’ètica del blogger en el que es demanava una actitud de respecte envers els altres i les seves opinions i que els blogs no fossin una eina d’atac cap a aquelles tendències, idees i col·lectius amb els que no es comparteixen idees. Potser un codi deontològic del blogger no és una mala idea, si més no és una opció, i és el que pretén esdevenir aquest manifest.
Ara bé, intentar controlar fins a l’extrem que proposa el govern italià no és un acte de control, això té un altre nom: censura.
11.10.07
Què llegim
Des de Jimbotó es fan ressó d'una activitat de les biblioteques de Barcelona: Què llegim? és el títol d'aquesta proposta en la que un grup d'experts en LIJ amb "l’objectiu és donar eines per transmetre l’interès pels llibres als més petits i explicar la importància de la lectura en el desenvolupament dels infants"
Una excel·lent iniciativa!!!
9.10.07
Lectures obligatòries?
Un altre tema que es comenta en els articles del suplement Culturas de La Vanguardia, en concret el número 262 és la obligatorietat de les lectures dins l’escola.
Es comenta en un dels articles la importància de la lectura a l’escola i de la conveniència o no d’aquesta obligatorietat.
Crec, i per experiència, que tot el que es vol imposar, sigui en l’àmbit que sigui, i amb l’objectiu que sigui, no funciona. En el cas de la lectura és més que evident que no existeix cap recepta màgica que faci que la relació envers aquesta canviï però sí que existeixen metodologies que poden fer que aquesta relació, o l’aproximació cap a aquesta, tingui més o menys èxit.
El fet d’obligar a llegir a nens i nenes de certes edats pot marcar i molt la seva relació futura envers el llibre i la lectura. A l’escola s’obliga a llegir, a fer un treball sobre el treball o un examen, el que porta a l’alumne/a a entendre el fet lector com una activitat acadèmica més i que, en principi, no associa amb una activitat d’oci i diversió que pot realitzar en el seu temps de lleure, en tant que és feina per fer a l’escola i no pas a casa.
Potser, si aquesta relació, o aquesta primera presentació de la lectura es fes d’una manera divertida, atractiva, sortint de les pautes preestablertes... qui sap si no milloraria.
Tampoc és qüestió de deixar a la seva lliure elecció la tria de lectures, seria una opció “perillosa”, pel que fa a l’àmbit acadèmic, però sí que una àmplia selecció de material feta pel mestre/a, o perquè no, pel bibliotecari de l’escola (un expert amb certs coneixements, sota el meu parer) o per tots dos (encara seria millora), suposaria una bona solució per desmuntar l’estereotip de “el que em fan llegir a l’escola és un rollo”. (Cal reconèixer que moltes vegades tenen raó i que les lectures són “dures” fins i tot per nosaltres)
Diuen que “la primera impresión es la que vale”, per tant esforcem-nos en aconseguir que aquesta primera impressió sigui la millor possible: l’entusiasme, la imaginació i la creativitat han de ser les nostres millors armes. Tot el que nosaltres vivim amb passió és transmet amb passió, i aquesta sí que crec que és una bona recepta per encomanar als joves la nostra passió lectora.
Es comenta en un dels articles la importància de la lectura a l’escola i de la conveniència o no d’aquesta obligatorietat.
Crec, i per experiència, que tot el que es vol imposar, sigui en l’àmbit que sigui, i amb l’objectiu que sigui, no funciona. En el cas de la lectura és més que evident que no existeix cap recepta màgica que faci que la relació envers aquesta canviï però sí que existeixen metodologies que poden fer que aquesta relació, o l’aproximació cap a aquesta, tingui més o menys èxit.
El fet d’obligar a llegir a nens i nenes de certes edats pot marcar i molt la seva relació futura envers el llibre i la lectura. A l’escola s’obliga a llegir, a fer un treball sobre el treball o un examen, el que porta a l’alumne/a a entendre el fet lector com una activitat acadèmica més i que, en principi, no associa amb una activitat d’oci i diversió que pot realitzar en el seu temps de lleure, en tant que és feina per fer a l’escola i no pas a casa.
Potser, si aquesta relació, o aquesta primera presentació de la lectura es fes d’una manera divertida, atractiva, sortint de les pautes preestablertes... qui sap si no milloraria.
Tampoc és qüestió de deixar a la seva lliure elecció la tria de lectures, seria una opció “perillosa”, pel que fa a l’àmbit acadèmic, però sí que una àmplia selecció de material feta pel mestre/a, o perquè no, pel bibliotecari de l’escola (un expert amb certs coneixements, sota el meu parer) o per tots dos (encara seria millora), suposaria una bona solució per desmuntar l’estereotip de “el que em fan llegir a l’escola és un rollo”. (Cal reconèixer que moltes vegades tenen raó i que les lectures són “dures” fins i tot per nosaltres)
Diuen que “la primera impresión es la que vale”, per tant esforcem-nos en aconseguir que aquesta primera impressió sigui la millor possible: l’entusiasme, la imaginació i la creativitat han de ser les nostres millors armes. Tot el que nosaltres vivim amb passió és transmet amb passió, i aquesta sí que crec que és una bona recepta per encomanar als joves la nostra passió lectora.
1.10.07
De la importància de la lectura
Rescatant articles i altra documentació “variopinta” he trobat el suplement Culturas de La Vanguardia, en concret el número 262.
Dins d’aquest número titulat Los libros me aburren es tracta la perspectives que la generació del zapping tenen sobre la lectura així com les possibles causes d’aquesta actitud negativa envers la lectura i tot el que envolta a aquesta.
Crec que els motius que generen aquest rebuig dels adolescents és important saber quins són per tal de poder plantejar-nos l’estratègia a seguir per tal de poder invertir la tendència.
Entre les causes que s’esmenten estan les influències de les TIC, l’actitud passiva davant les activitats que necessiten d’un esforç per a poder realitzar-se, la manca de capacitat per a concentrar-se juntament amb problemes de dèficit d’atenció (TDA) o l’hiperactivitat, l’elevat ritme en l’ús d’aquestes tecnologies...
D’altra banda, gran parts dels adults que treballen amb joves i adolescents són, com diu Lorenzo Vilches, immigrants digitals, és a dir, entren en un món desconegut i que no dominen. A més, les activitats TIC són molt riques en emocions però conceptualment buides, diu J.A. Marina, un fet difícil de combatre en tant que trobar activitats que no requereixin esforç i que a la vegada tinguin un contingut a nivell intel·lectual complet és força complicat trobar, es planteja un GRAN REPTE.
Tot i que l’escenari que no és gaire engrescador hem de ser capaços de poder trobar solucions. Crec que el repte de tots aquells que creiem en la lectura està en trobar la solució a aquest dilema.
Ser creatius, perspicaços, agosarats, intel·ligents i amb capacitat constant d’adaptació al canvi és la fórmula que ens pot portar a la solució... i MOLTA IMAGINACIÓ!
Dins d’aquest número titulat Los libros me aburren es tracta la perspectives que la generació del zapping tenen sobre la lectura així com les possibles causes d’aquesta actitud negativa envers la lectura i tot el que envolta a aquesta.
Crec que els motius que generen aquest rebuig dels adolescents és important saber quins són per tal de poder plantejar-nos l’estratègia a seguir per tal de poder invertir la tendència.
Entre les causes que s’esmenten estan les influències de les TIC, l’actitud passiva davant les activitats que necessiten d’un esforç per a poder realitzar-se, la manca de capacitat per a concentrar-se juntament amb problemes de dèficit d’atenció (TDA) o l’hiperactivitat, l’elevat ritme en l’ús d’aquestes tecnologies...
D’altra banda, gran parts dels adults que treballen amb joves i adolescents són, com diu Lorenzo Vilches, immigrants digitals, és a dir, entren en un món desconegut i que no dominen. A més, les activitats TIC són molt riques en emocions però conceptualment buides, diu J.A. Marina, un fet difícil de combatre en tant que trobar activitats que no requereixin esforç i que a la vegada tinguin un contingut a nivell intel·lectual complet és força complicat trobar, es planteja un GRAN REPTE.
Tot i que l’escenari que no és gaire engrescador hem de ser capaços de poder trobar solucions. Crec que el repte de tots aquells que creiem en la lectura està en trobar la solució a aquest dilema.
Ser creatius, perspicaços, agosarats, intel·ligents i amb capacitat constant d’adaptació al canvi és la fórmula que ens pot portar a la solució... i MOLTA IMAGINACIÓ!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)