Un altre tema que es comenta en els articles del suplement Culturas de La Vanguardia, en concret el número 262 és la obligatorietat de les lectures dins l’escola.
Es comenta en un dels articles la importància de la lectura a l’escola i de la conveniència o no d’aquesta obligatorietat.
Crec, i per experiència, que tot el que es vol imposar, sigui en l’àmbit que sigui, i amb l’objectiu que sigui, no funciona. En el cas de la lectura és més que evident que no existeix cap recepta màgica que faci que la relació envers aquesta canviï però sí que existeixen metodologies que poden fer que aquesta relació, o l’aproximació cap a aquesta, tingui més o menys èxit.
El fet d’obligar a llegir a nens i nenes de certes edats pot marcar i molt la seva relació futura envers el llibre i la lectura. A l’escola s’obliga a llegir, a fer un treball sobre el treball o un examen, el que porta a l’alumne/a a entendre el fet lector com una activitat acadèmica més i que, en principi, no associa amb una activitat d’oci i diversió que pot realitzar en el seu temps de lleure, en tant que és feina per fer a l’escola i no pas a casa.
Potser, si aquesta relació, o aquesta primera presentació de la lectura es fes d’una manera divertida, atractiva, sortint de les pautes preestablertes... qui sap si no milloraria.
Tampoc és qüestió de deixar a la seva lliure elecció la tria de lectures, seria una opció “perillosa”, pel que fa a l’àmbit acadèmic, però sí que una àmplia selecció de material feta pel mestre/a, o perquè no, pel bibliotecari de l’escola (un expert amb certs coneixements, sota el meu parer) o per tots dos (encara seria millora), suposaria una bona solució per desmuntar l’estereotip de “el que em fan llegir a l’escola és un rollo”. (Cal reconèixer que moltes vegades tenen raó i que les lectures són “dures” fins i tot per nosaltres)
Diuen que “la primera impresión es la que vale”, per tant esforcem-nos en aconseguir que aquesta primera impressió sigui la millor possible: l’entusiasme, la imaginació i la creativitat han de ser les nostres millors armes. Tot el que nosaltres vivim amb passió és transmet amb passió, i aquesta sí que crec que és una bona recepta per encomanar als joves la nostra passió lectora.
Es comenta en un dels articles la importància de la lectura a l’escola i de la conveniència o no d’aquesta obligatorietat.
Crec, i per experiència, que tot el que es vol imposar, sigui en l’àmbit que sigui, i amb l’objectiu que sigui, no funciona. En el cas de la lectura és més que evident que no existeix cap recepta màgica que faci que la relació envers aquesta canviï però sí que existeixen metodologies que poden fer que aquesta relació, o l’aproximació cap a aquesta, tingui més o menys èxit.
El fet d’obligar a llegir a nens i nenes de certes edats pot marcar i molt la seva relació futura envers el llibre i la lectura. A l’escola s’obliga a llegir, a fer un treball sobre el treball o un examen, el que porta a l’alumne/a a entendre el fet lector com una activitat acadèmica més i que, en principi, no associa amb una activitat d’oci i diversió que pot realitzar en el seu temps de lleure, en tant que és feina per fer a l’escola i no pas a casa.
Potser, si aquesta relació, o aquesta primera presentació de la lectura es fes d’una manera divertida, atractiva, sortint de les pautes preestablertes... qui sap si no milloraria.
Tampoc és qüestió de deixar a la seva lliure elecció la tria de lectures, seria una opció “perillosa”, pel que fa a l’àmbit acadèmic, però sí que una àmplia selecció de material feta pel mestre/a, o perquè no, pel bibliotecari de l’escola (un expert amb certs coneixements, sota el meu parer) o per tots dos (encara seria millora), suposaria una bona solució per desmuntar l’estereotip de “el que em fan llegir a l’escola és un rollo”. (Cal reconèixer que moltes vegades tenen raó i que les lectures són “dures” fins i tot per nosaltres)
Diuen que “la primera impresión es la que vale”, per tant esforcem-nos en aconseguir que aquesta primera impressió sigui la millor possible: l’entusiasme, la imaginació i la creativitat han de ser les nostres millors armes. Tot el que nosaltres vivim amb passió és transmet amb passió, i aquesta sí que crec que és una bona recepta per encomanar als joves la nostra passió lectora.
2 comentaris:
És cert,... però jo si no haguès estat per les lectures obligatòries, potser mai haguès llegit a la Rodoreda o Kafka... (per citar dos).
Hi ha llibres molt bons i s'han de saber vendre. És com "mecanoscrit del segon origen", llibre super llegit per moltes generacions...
Hi ha lectures q no s'haurien de deixar perdre!
Jo crec q tal com dius, estaria bé evitar els exàmens i treballs de les lectures llegides, perquè això només fa que incrementar el "mal rollo". Una cosa que podria estar bé és, que de cada lectura, el alumnes fessin per grups algun treball del llibre, però no treballs com els altres q fan a classe, sino d'una manera més lliure.. (amb tanta nova tecnologia q existeix avui en dia, se'n podrien fer mil coses, des de productes audiovisuals a .. boh, no sé, a saber);)
fins aviat!
Estic d'acord en que moltes lectures si no ens les "obliguessin" a llegir no ho faríem, però crec que més que presentar una única opció es pot fer d'altres maneres que facin que l'opció de llegir sigui un fet una mica més "lliure".Per exemple, a partir d'un llistat prèviament seleccionat.
Tens molta raó en que avui les TIC ens permeten un treball molt més atractiu i amb uns resultats espectaculars i amb un esforç relativament petit, però sembla que és per por o desconeixement que no es fan servir tot el que caldria. Una llàstima!
Publica un comentari a l'entrada