Realitat o il·lusió?
Al darrer número del suplement Culturas de La Vanguardia m’ha cridat molt l’atenció un article que parla sobre un programa de televisió xilé, El show de los libros.
Aquest programa s’emet des de fa més de 10 anys a la televisió pública xilena, i el que sorprèn no és que faci 10 anys que estigui en antena, que també podria ser, sinó que el que crida més l’atenció és que aquesta emissió es faci en horari de màxima audiència.
Els inicis, modestos amb un 4% d’audiència van créixer en 4 setmanes en 9 punts situant-se en el 13%, quota que s’ha mantingut. Això vol dir que, setmanalment, uns 800.000 xilens veuen cada setmana aquest programa, i si tenim en compte que la població total d’aquest país és de 15 milions, el resultat és espectacular!
Les claus de l’èxit d’aquest programa és incloure la literatura dins de la vida quotidiana, i realment és ben present, hi ha centenars, milers de connexions entre realitat i liteartura (el record d’un llibre al passejar per un carrer, la cara d’un persona que recorda un personatge, quadres que evoquen una escena...) la clau està en anivellar literatura i el quotidià.
Em pregunto si aquí seria possible, si alguna televisió seria prou valenta per emetre en prime time un programa d’aquest estil. Sincerament, no ho crec. I no serà perquè no existeixen programes sobre llibres, i tampoc perquè aquest no tenen qualitat. Existeixen exemples diversos i actuals com Programa 2 o Qwerty, per posar un exemple.
Potser serà qüestió de provar-ho i veure que realment la població catalana i espanyola mostren un gran interès per aquesta matèria, que prima l’interès cultural per sobre dels afers de Julian Muñoz i La Pantoja, que La Noria no tindrà res a fer davant l’Emili Manzano...
Serà qüestió de provar-ho.
Al darrer número del suplement Culturas de La Vanguardia m’ha cridat molt l’atenció un article que parla sobre un programa de televisió xilé, El show de los libros.
Aquest programa s’emet des de fa més de 10 anys a la televisió pública xilena, i el que sorprèn no és que faci 10 anys que estigui en antena, que també podria ser, sinó que el que crida més l’atenció és que aquesta emissió es faci en horari de màxima audiència.
Els inicis, modestos amb un 4% d’audiència van créixer en 4 setmanes en 9 punts situant-se en el 13%, quota que s’ha mantingut. Això vol dir que, setmanalment, uns 800.000 xilens veuen cada setmana aquest programa, i si tenim en compte que la població total d’aquest país és de 15 milions, el resultat és espectacular!
Les claus de l’èxit d’aquest programa és incloure la literatura dins de la vida quotidiana, i realment és ben present, hi ha centenars, milers de connexions entre realitat i liteartura (el record d’un llibre al passejar per un carrer, la cara d’un persona que recorda un personatge, quadres que evoquen una escena...) la clau està en anivellar literatura i el quotidià.
Em pregunto si aquí seria possible, si alguna televisió seria prou valenta per emetre en prime time un programa d’aquest estil. Sincerament, no ho crec. I no serà perquè no existeixen programes sobre llibres, i tampoc perquè aquest no tenen qualitat. Existeixen exemples diversos i actuals com Programa 2 o Qwerty, per posar un exemple.
Potser serà qüestió de provar-ho i veure que realment la població catalana i espanyola mostren un gran interès per aquesta matèria, que prima l’interès cultural per sobre dels afers de Julian Muñoz i La Pantoja, que La Noria no tindrà res a fer davant l’Emili Manzano...
Serà qüestió de provar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada